Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Sethi I
Història
Faraó de la dinastia XIX (1318-1304 aC).
Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…
espeu

Espeu El temple gran d’Abu Simbel
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
periode ramèssida
Història
Període de la història egípcia dominat pels faraons de nom Ramsès i que cobreix les dinasties XIX (dos) i XX (nou).
A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp…
Ramesseum

Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un santuari de …
Qatna
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat de Síria, situada 18 km al NE d’Homs, anomenada actualment Al-Mašrafa.
Documentada des del III millenni aC ceràmica i tombes, hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus ~2000 aC Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria segles XIX-XVIII pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I 1815-1781, amb els regnes de Iamhad Alep i Mari Habitada —sembla— pels hurrites hurrita a partir del 1600 aC, perdé la independència Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III 1472 aC d’Egipte, formà part finalment de Mitanni 1477-1380 aC Sota els egipcis…
Seth
Mitologia
Déu egipci d’Ombos i senyor de tot l’Alt Egipte en època predinàstica, oposat a Horus, déu del Baix Egipte.
Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons en porten el…
Ramsès II

Estàtua de Ramsès II, ubicada a l’entrada del temple de Luxor
© Corel / Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XIX (1304-1237 aC).
Fill de Sethi I , heretà d’ell una sòlida posició a Palestina que li permeté d’intentar recuperar Síria, perduda en període d’Al-Amarna Després d’una primera campanya 1301, dugué a terme la seva famosa expedició de l’any 1300, en la qual lliurà la indecisa batalla de Kadeš contra l’hitita Muwatalliš Aquest semifracàs, que ell intentà de convertir en els seus texts en una victòria personal, provocà diverses revoltes a Palestina que sufocà en tres campanyes 1299 o 1298, 1297 i 1295 El 1294 decidí d’atacar novament els hitites, penetrà a Síria i prengué les importants ciutats de…
Tunip
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat síria, encara no identificada.
Ha estat situada aproximadament a uns 25 km de Qatna, a l’W, i a uns 15 km d’Homs Síria, al NW Vassalla primerament del regne d’Iamkhad o d’Alep ~1770-1665 aC, a partir del segle XVI aC entrà en l’àrea d’influència hurrita Aproximadament del 1550 al 1463 aC tingué un paper cabdal, juntament amb Kadeš, contra la penetració egípcia a Síria en suport del regne també hurrita de Mitanni —durant la primera campanya 1483-82 de Tuthmosis III a l’Àsia secundà eficaçment Kadeš contra aquest faraó, i en el decurs de la cinquena 1476 participà en la defensa d’Ullaza— El 1463, però, Tuthmosis III ocupà la…
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol