Resultats de la cerca

Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona

Nascut vers el 1110 encara que el seu pare no s’hauria casat amb la seva mare fins al 1130, es casà amb Guillelma El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li…

Era fill d’Artau IV i de Guillema Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia

Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau…

Fou succeït pel seu germà Artau I Miró

Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal Es casà amb Estefania i fou succeït pel seu fill Bernat I

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

Podria ésser identificat amb un Guillem d’Erill fill de Pere I d’Erill i de Marina