Resultats de la cerca
Es mostren 3660 resultats
Montardit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (946 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a l’esquerra del barranc de Montardit
, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant W del tuc de la Cometa i desemboca a Ribera de Montardit.
De la parròquia Santa Cecília depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons
Montesclado
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 160 m alt.) del municipi de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà),de poblament disseminat, a la coma de Burg, al N del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble
Altron
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua (935 m alt.), a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall.
Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat
Peguera
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
Peramea
© Xavier Varela
Vila (916 m alt.) del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada al NE del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m).
L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri L’antic castell de Peramea , les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill Fou municipi independent fins el 1969 Església parroquial de Sant Cristòfol © Xevi Varela L’antic terme comprenia els pobles de Balestui , Pujol i Cortscastell , el llogaret de Canals , el despoblat del Comte , l’antic hostal de Morreres i el Perabella
Benante
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), a 970 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós; format per unes cases escampades i un petit nucli prop de l’església de Sant Lliser.
Ernest Mallafré Planella
ARXIU J. CERDÀ
Escalada
Esquí
Escalador i esquiador.
Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
Làscara de Ventimiglia
Història
Comtessa de Pallars Sobirà.
Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars
Viracocha Inca
© X. Pintanel
Història
Sobirà inca
, el darrer de l’anomenat imperi llegendari
.
En pujar al tron, a les acaballes del s XIV, canvià el nom de Hatun Tupac Inca pel de Viracocha, déu creador i civilitzador Amplià els dominis de l’imperi i posà les bases de la seva expansió posterior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina