Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
seient de sogra
Botànica
Cactus esfèric, de la família de les cactàcies, de fins a 1,3 m d’alt i 1 m de diàmetre, amb moltes costelles, nombroses espines de color groc sofre i de 2-4 cm de llargada, i flors de color groc disposades a la part superior, però només en exemplars adults.
És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra
sogre | sogra
Pare, mare, d’un dels dos cònjuges respecte a l’altre.
sogres
El sogre i la sogra.
matrilocalisme
Etnologia
Sistema de regulació de la residència, segons el qual quan un home contreu matrimoni ha de viure a la casa de la mare de l’esposa.
Acostuma a tractar-se d’una residència temporal, fins que l’home ha pagat a la sogra, amb el treball, el preu de la seva muller
Joan Artau
Teatre
Comediògraf de la segona meitat del s XIX, que utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga
.
En castellà escriví drames fulletonescs i, en català, algun drama històric i, sobretot, monòlegs i sainets costumistes Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo casament de la noia, etc
Ramon I
Història
Vescomte d’Osona (~1010-~1015).
Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona
Carlota de Mena
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, JPin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres
navaho
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord que parla una llengua de la família atapascana i constitueix un dels grups indígenes més nombrosos (uns 100.000 individus) i dinàmics dels EUA.
Els navahos habiten en grans reserves als estats de Nou Mèxic i Arizona i conserven molts dels costums i de les velles tradicions, que en gran part adquiriren de llurs antics veïns, els indis pueblos Són agricultors sedentaris i ramaders, i entre ells les dones gaudeixen d’una forta consideració social, fins al punt que la successió és regulada per via materna matrilinealisme i els homes, quan es casen, han d’anar a viure a casa de la sogra matrilocalisme
Joan Baptista Artau i Girbau
Literatura catalana
Comediògraf.
Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo , i, en català, monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886