Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
puntal
Transports
Cadascuna de les barres de fusta o metàl·liques que sostenen els baus.
encapelladura
Transports
Punt del pal o masteler on es reuneixen els caps (obencs, estais, etc) que el sostenen.
bau de cofa
Transports
Cadascuna de les fustes que, disposades a estribord i a babord d’un pal, en direcció proa-popa i recolzades sobre les catxoles, sostenen la cofa.
bau
Transports
Cadascuna de les bigues transversals, lleugerament arquejades ( brusca del bau
), que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten alhora que sostenen una coberta.
El bau de la quaderna mestra és anomenat bau mestre En els bastiments de fusta, els extrems dels baus s’emmetxen amb cua d’oronella en els dorments
ferrocarril
Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…