Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
receptacle
Botànica
Nom aplicat a diverses bases eixamplades que sostenen esporangis, gametangis, etc.
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
autocor | autocora
Botànica
Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs diàspores; aquest procés pot tenir lloc, estrictament, sense intervenció d’agents exteriors.
Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor
radi
Botànica
En una umbel·la, cadascun dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.
albada
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites.
Es fa en les comarques litorals de la terra baixa mediterrània