Resultats de la cerca

De família de camperols, arribà a diputat del Sòviet Suprem de l’URSS Les seves novelles tracten de les dificultats de la vida rural de la postguerra Kaval’er zolotoj zvezdy ‘El cavaller de l’estrella daurada’, 1947-48 i Zvet nad zeml’oj ‘Llum a la terra’, 1949-50, premis estatals de l’URSS 1949 i 1950 Posteriorment ha escrit Synovnij bunt ‘La revolta del fills’, 1961, Stanica 1976 i Privol’e ‘Llibertat’, 1978

Partidari de la revolució des del primer moment i membre del partit comunista des del 1943, publicà el primer llibre de poesies l’any 1922 Les seves obres — Kommuna ‘La Commune’, 1931, François Villon 1934, Syn ‘El fill’, 1943, etc — descriuen la realitat soviètica i glorifiquen èpicament els herois del poble La seva obra principal com a dramaturg, Škalov, glossa la vida de l’as de l’aviació soviètica

Fins a l’època socialista no existí una escriptura ni una llengua literària baixkira Així, alguns autors dels s XVIII i XIX escriviren en t'urki i, al s XX, en tàtar Existí, però, una poesia èpica oral kubairy , entorn de temes patriòtics, d’herois populars, de costums, etc, que influí sovint en la poesia escrita, com és ara el cas del poeta-cantant Salavat Julajev 1572- El progrés econòmic del s XIX possibilità l’aparició del moviment culte burgès, en el qual destacaren Kajun Nasyri i Gabdulla Takaj Però fins a l’aparició de la literatura soviètica hom no pot parlar d’un…

Fill d’un periodista dissident, que fou arrestat i enviat a un camp de treball, i d’una mestra, del 1951 al 1955 serví a l’exèrcit soviètic En 1957-59 estudià a l’Institut Pedagògic de Moscou i, posteriorment, treballà a la ràdio, entre altres ocupacions Juntament amb Aks’jonov, Kazakov i altres, és un dels principals renovadors de la literatura russa dels anys seixanta La seva obra és una sàtira de la vida quotidiana a la Unió Soviètica Cal esmentar les narracions Mij zdes živjom  ‘Vivim aquí’, 1961, Khoču byt Čestnim ‘Vull ser honest’, 1963 i, especialment,  Dvatovarisča ‘Dos…

Autora de poemes, de contes i d’assaigs Fidel al realisme socialista, descriu la vida soviètica al camp Zatva , ‘La sega’, 1950 i als grans complexos industrials Bitva v puti , ‘Camí de lluita’, 1957 Premi Stalin del 1951

Demòcrata i nacionalista, cantà l’alliberament del seu poble No conforme amb l’experiència socialista soviètica, emigrà el 1919 Dominen en la seva obra els temes populars nacionals ucraïnesos Alguns dels seus poemes han estat incorporats al cançoner popular ucraïnès Obres Poeziï ‘Versos’, 1901, 1911, Čužinoju ‘En terra estranya’, 1920

Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950

Estudià dret a la Universitat de Tartu, on, després de ser internat en un camp de concentració pels nazis el 1944, es graduà el 1945 Posteriorment hi impartí classes fins el 1946, que fou arrestat per les autoritats soviètiques i internat de nou en un camp del gulag a Sibèria fins el 1954 Es reincorporà a la vida civil com a escriptor professional, i començà a publicar reculls de poemes en els quals evità la censura soviètica mitjançant l’absurd, el surrealisme i metàfores molt elaborades El 1970 publicà la seva primera novella, Kolme katku vahel ‘Les tres plagues’, la primera d’…

Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon  els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats…

El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica