Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
nabinera uliginosa
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, caducifòlia de 30 a 80 cm d’alt, de fulles ovades, obtuses, enteres i d’un verd mat, de flors blanques o roses, en petits ramells axil·lars, i de fruits negres amb una pàtina blavosa.
Es fa als Pirineus, en molleres, matollars i pinedes de l’estatge subalpí
salze pirinenc
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust baix, de la família de les salicàcies, de fins a 50 cm d’alçària, de fulles el·líptiques i peloses, i d’aments laxos.
És endèmic dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpí
neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
alpestre
Geobotànica
Propi de l’alta muntanya alpina, dels estatges subalpí i alpí.
avetosa
© Xevi Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual domina l’avet.
Es fa a l’alta muntanya, a la part baixa de l’estatge subalpí a vegades penetra dins l’estatge de la pineda de pi negre, i fins arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana
clima alpí
Meteorologia
Geografia
Clima de muntanya de la zona temperada on el predomini del factor altitud determina l’existència d’hiverns freds amb una forta innivació i estius frescs i plujosos.
Els exemples més característics d’aquest clima es donen als Alps i també als Pirineus entre els 2 000 i els 3 000 m d’altitud Hom pot també distingir un clima subalpí , menys nivós i menys fred, que apareix als Pirineus a menys altura fins als 1 500 m
bedollar
Geobotànica
Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat pels bedolls (Betula pendula o B. pubescens).
Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el bosc dens primitiu ha estat destruït, i també en indrets de sòl pobre, a l’Europa mitjana i a la muntanya humida catalana Pirineu, Cabrerès