Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
subarquetip
Diplomàtica i altres branques
Còpia intermèdia de la qual deriva cadascuna de les branques de la tradició manuscrita d’un text.
Els subarquetipus serveixen per a reconstruir l'arquetip del text més fidel a l’original perdut
arquetip
Diplomàtica i altres branques
Còdex, conservat o no, que ha servit de model a una família de manuscrits d’un text antic.
Les variants i els errors dels còdex derivats permeten de reconstruir l’arquetip que a vegades ja era contaminat Si existeixen dos o més arquetips, aquests fan possible sovint la restitució del text original perdut subarquetip
stemma
Diplomàtica i altres branques
Figuració esquemàtica de les relacions de dependència entre diverses còpies manuscrites o impreses d’un text.
Aquestes relacions poden ésser múltiples Hom confecciona un stemma a base de considerar els errors comuns a dues o més còpies, a dues o més branques de la tradició o als subarquetips Cadascun dels manuscrits és representat per una lletra de l’alfabet llatí, però hom empra amb preferència lletres gregues per a l’original, l’arquetip i el subarquetip
crítica textual
Història
Lingüística i sociolingüística
Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…
regla de sant Benet

Portada de l’edició del 1499 de la regla de Sant Benet
Codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d’una importància cabdal per la seva influència en tot el monaquisme
d’Occident.
Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del text dit pur ,…