Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
moneda ribagorçana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Ribagorça, testimoniada al segle XI (sous grossos de Ribagorça) i que devia circular també pel comtat de Pallars.
Fou substituïda per la moneda jaquesa
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de Xile.
Vigent en 1960-75, fou substituïda pel peso
pengö
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga unitat monetària hongaresa dividida en 100 fillers
.
Instituïda el 1925, fou substituïda el 1946 pel forint
B
Numismàtica i sigil·lografia
Sigla de la seca de Barcelona emprada a partir de Ferran II.
En ocasions fou, però, BA A partir del 1850 fou substituïda per una estrella de vuit puntes
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
dracma
Numismàtica i sigil·lografia
Entre el 1833 i el 2002, unitat monetària de la Grècia moderna.
La dracma del 1954 tenia un canvi reconegut pel Fons Monetari Internacional FMI de 0,0296224 g d’or fi i 0,0333 dòlars Es dividia en 100 leptà Fou substituïda per l' euro
sobirà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or anglesa (sovereign) emesa el 1489 per Enric VII, d’un pes de 15,55 grams i d’un valor de vint xílings.
Amb variacions de pes i de valor, fou batuda fins el 1663, que fou substituïda per la guinea A partir del 1816 fins el 1971 indicà novament la unitat monetària del nou sistema del patró or, coneguda usualment per lliura esterlina
moneda cerdana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Cerdanya, testimoniada des del 990.
Substituïda per la moneda barcelonesa amb la incorporació del comtat al casal de Barcelona, aparegué de nou una moneda cerdana amb l’encunyació d’ardits i diners a Puigcerdà, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya a Catalunya el 1493
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
lliura ponderal monetària
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes utilitzada com a referència per a fixar la talla de les monedes.
Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels s X i XI Al s XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes