Resultats de la cerca

Fou creat per la Generalitat de Catalunya a l’abril del 1985 i se n’aprovà la reglamentació al gener del 1986 Tenia la funció de resoldre, en última instància, els recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, quan aquests havien esgotat la via federativa Desaparegué l’any 1999 i fou substituït pel Tribunal Català de l’Esport

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Dedicat als resums dels partits de futbol de la Lliga de primera i de segona divisió espanyola, entre els seus presentadors es troben els catalans Pedro Ruiz 1972-75 i Josep Maria Casanovas 1981-82 Els periodistes que l’han presentat més temps han estat Matías Prats 1981-93 i Juan Carlos Rivero 1994-2004 Considerat una escola de periodistes esportius a l’Estat espanyol, incorporà la moviola, consistent en la innovació tècnica de la repetició a càmara lenta d’imatges i de jugades dubtoses per a la seva anàlisi L’any 2005 fou substituït temporalment per El Rondo de Estudio Estadio…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del…

Germà del polític  Josep Sànchez i Llibre , presideix l’empresa familiar fundada pel seu pare el 1946, que de representant de conserves passà a ser-ne productor, fabricant i distribuïdor Des de mitjan anys setanta n’ha protagonitzat l’expansió, que ha tingut com a fites principals l’adquisició de l’empresa Dani 1985, que el 1987 passà a ser la denominació del grup, i la internacionalització a partir del 1989, amb fàbriques a Xile, la GranBretanya i la Xina Membre del consell d’administració del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona des del 1992, en fou…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS 2009 Fou…

Graduat en administració d’empreses per la Universitat de Lausana 1959, orientà aviat la seva vida professional cap al món de l’esport, inicialment com a periodista El 1964 fou nomenat secretari general de la Federació Suïssa d’hoquei sobre gel A través de la firma de rellotges Longines participà en tasques d’organització dels Jocs Olímpics del 1972 i el 1976, especialment en el cronometratge L’any 1975 s’incorporà a la Federació Internacional de Futbol Associació   FIFA com a director tècnic fins el 1981, que passà a secretari general i, finalment 1998, a president en substitució de João…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…