Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sufruticós | sufruticosa
gatolins
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les escrofulariàcies, de fulles ovades tomentoses i de flors blanquinoses.
Creix en roques calcàries, als Pirineus
herba d’olives
Herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
flor de Sant Joan
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles molt estretes i de capítols grocs.
Creix en matolls i en rosts secs
herba del bàlsam
Herba del bàlsam
Guérin Nicolas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm, de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
Creix en indrets secs i pedregosos de muntanya
colicosa
Botànica
Mata de la família de les labiades, sufruticosa de tiges febles, erectes o ascendents, fulles coriàcies, estretes i enteres, i flors d’un color rosa violaci pàl·lid.
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
farigola borda
Farigola borda
Jopa Elleul (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les primulàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles linears i de flors purpúries, rosades o blaves, reunides en raïms terminals densos.
Es fa en boscs clars, en matolls i en pedregars, sobretot en terreny calcari
barballó
Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
salsona
Botànica
Planta herbàcia perenne i sufruticosa, de la família de les compostes, de 50 a 90 cm d’alt, amb fulles carnoses, linears i sovint tridentades a l’àpex, i amb capítols grocs.
Es fa en maresmes i sòls salins humits