Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
sulfurós | sulfurosa
Montecorvino Rovella
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
Seu episcopal fins el 1433 Dins el terme hi ha una font salinosa i sulfurosa
Quers
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill.
A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa El lloc és esmentat ja al s XIII
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
Santa Engràcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.036 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
clorur de tionil
Química
Diclorur de l’àcid sulfurós.
És un líquid groguenc d’olor sulfurosa, soluble en els medis apròtics, que bull a 79°C Hom l’obté industrialment per reacció del triòxid de sofre SO 3 amb el diclorur de disofre S 2 Cl 2 S'hidrolitza molt fàcilment i és emprat en síntesi orgànica com a agent clorant
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i…
puda
Font d’aigua sulfurosa; és anomenada també font pudent, o popularment font pudenta, o simplement pudenta
.