Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que proliferà…
medial
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant situada dins un mot i que, per tant, no és ni inicial ni final.
comitatiu
Lingüística i sociolingüística
Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia.
És expressat diferentment segons les diverses llengües en llatí, per exemple, amb la preposició cum i l’ablatiu N'és notable l’afinitat amb el cas instrumental
llenguatge articulat
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en els seus components.
També és anomenat així pel fet d’oposar-se a altres menes d’expressió com són ara les gràfiques, de senyals, etc, que, si més no, mai no deixen d’ésser articulades en el sentit primari
interdependència
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, dependència mútua de dos termes, de manera que l’un implica l’altre, i viceversa.
Ambdós termes són, per tant, constants El fenomen és anomenat de solidaritat quan es produeix en el text, i de complementarietat quan es produeix en el sistema
beothuk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indi de l’Amèrica del Nord que habitava l’illa de Terranova, extingit el 1829, després de l’ocupació de l’illa, d’ençà del s XVIII, pels indis micmac i pels europeus.
Es diferenciaven considerablement dels pobles veïns tant per llurs característiques racials com per llur cultura material, molt primitiva La llengua, no prou coneguda, no pot ésser inclosa amb seguretat dins la família algonquina
categoria formal
Lingüística i sociolingüística
Categoria que hom descobreix en una llengua, a partir de la manera com aquesta es presenta organitzada.
S'oposa a la purament “nocional” o ‘conceptual’ Una categoria formal, sense correspondència en la realitat és, en llengües com la catalana, el gènere, en tant que és referit a éssers no animats
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu