Resultats de la cerca

Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació

S’inicià al Club Mayda i també competí amb l’Ariel Fou campió d’Espanya de dobles i dobles mixtos 1954 i de Catalunya de dobles mixtos 1954, 1955 Participà en el Mundial del 1955 com a jugador capità També fou seleccionador espanyol femení i fundador de l’escola d’entrenadors, de la qual fou professor Inicià les tasques de directiu al Mayda i l’Ariel quan encara era jugador Fou vicepresident de la federació catalana 1954-61 i de l’espanyola 1961-67 i president de la federació espanyola 1967-81 Fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1977-81 També desenvolupà diferents tasques a la federació…

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història…

Formà part del grup fundacional de l’Sport Ciclista Català, on ocupà tasques de tresorer i vicepresident abans de ser nomenat president honorari Treballà en la creació del Club Tàndem i fou cap consular de la Unió Velocipèdica Espanyola a Barcelona

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des del 1975, assolí la màxima categoria la temporada 1985-86 i durant sis temporades dirigí 65 partits de Lliga de primera divisió Es retirà el 1991 Poste-riorment feu tasques d’assessor a la Fe-deració Espanyola de Futbol

Fou un dels fundadors del BC La Cava Guinardó 87, club en què jugà 1988-2002 i que presidí 1994-2002 Ajudà a posar en marxa les competicions de bitlles, com ara la primera Lliga de Barcelona, i collaborà, entre altres tasques de promoció, a crear diferents clubs

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Arribà al CE Sabadell 1964-75 procedent del València, i esdevingué el jugador de l’equip vallesà que més partits ha jugat a la màxima categoria, exactament 147 Disputà 216 partits de Lliga amb el Sabadell, club on posteriorment realitzà tasques d’entrenador en tres etapes diferents entre el 1976 i el 1993

Atleta del FC Barcelona, fou campió català júnior de 2000 m obstacles 1970, 1972 i doble campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1973, 1976 El 1975 arribà al cinquè lloc del rànquing espanyol Un cop retirat desenvolupà tasques a la secretaria tècnica de la federació catalana 1985-91 i com a jutge i delegat tècnic

Interior esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1954-56 procedent del Deportivo de La Coruña Disputà 16 partits i fou cedit al Comtal 1956-57, on jugà 14 partits més a primera divisió Internacional pel seu país, una vegada que es retirà 1962 dugué a terme tasques d’entrenador al Futbol Club Girona, entre d’altres