Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Manuel Bofarull i de Palau
Història
Política
Dret
Polític i jurisconsult.
Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc
Francesc Muns i Castellet
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Ramon Muns i Seriñà Advocat, milità en el partit tradicionalista Conreà la poesia catalana —participà en els jocs florals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous —, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX 1888 i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Badella y San Pere de la Portella 1888
Maria Anfruns de Gelabert
Literatura catalana
Poeta i autora de teatre.
Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966
Francisco Elías de Tejada y Spínola
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista
Maria Anfruns de Gelabert
Teatre
Escriptora.
Dona religosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagodia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966
Pol de Mont
Literatura
Escriptor flamenc.
Poeta Loreley , 1882 Idyllen , 1882 Claribella , 1893, fou el teòric i l’impulsor del Moviment del 80, a Flandes accentuava l’individualisme, l’esteticisme i el sensorialisme, i tanmateix no esdevingué el renovador de la literatura en llengua neerlandesa a Flandes per manca de distanciació de la poesia tradicionalista Orador brillant i investigador de folklore, entre el 1896 i el 1927 registrà i publicà una gran quantitat de peces literàries flamenques populars i orals
Círculo Cultural Aparici y Guijarro
Política
Societat fundada a València l’any 1959 per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d’aquest sector polític.
Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra El 1970 aparegué el butlletí informatiu Aparici y Guijarro i a partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe Tots Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica, el Círculo esdevingué una institució integrista i anticatalanista, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià
Enric Planas i Espalter
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor polemista.
Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris
Destur
Política
Partit polític de Tunísia fundat el 1914 pel xeic al-Ṯa‘ālibī per reivindicar la fi del protectorat francès i l’elaboració d’una constitució (en àrab dustūr).
Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba
Francesc Camps i Mercadal
Folklore
Metge, erudit i folklorista.
Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment en la Revista de Menorca Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca , que arribà a fer-se popular a Menorca Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia 1894 La seva obra més important és Folklore menorquín de la pagesía 1918-21, premi de l’Ateneu de Maó 1912