Resultats de la cerca

Des del 1960 era l’alcalde de la capital vallesana i quan el Centre d’Esports Sabadell descendí a tercera divisió de futbol la temporada 1962-63 es feu càrrec de la presidència del club 1963-65 per evitar-ne el desnonament La temporada 1964-65 ascendí a primera i llavors deixà el càrrec al vicepresident, Ricard Rosson

La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa CECOT CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no belligerant amb l’independentisme

Practicà la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin Competí pel RCD Espanyol i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1951 i tres vegades campió d’Espanya de marató 1955, 1960, 1962 Amb la selecció espanyola, disputà sis edicions del Cros de les Nacions i aconseguí la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans 1962 Veí de Rubí des dels 19 anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom

Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano

Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…

Té l’origen en Sabadell , publicació sorgida arran del butlletí creat el 1942 per la Falange L’any 1977 passà a Vallesana de Publicacions i es reformà d’acord amb el nou règim democràtic Dirigit ininterrompudament des d’aquest any pel seu fundador Ramon Rodríguez Zorrilla, inclou articles en català i en castellà Fins el gener del 2013 es publicava diàriament, menys els diumenges i els dilluns, i a partir d’aquesta data passà a fer-ho només tres dies dimarts, dijous i dissabte Després d’una dècada de pèrdues acumulades, el març del 2018 la propietat de la capçalera passà a…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap …

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà…