Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Alcibíades
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una…
Xochimilco
Geografia històrica
Antic estat mesoamericà, situat a la zona lacustre de Mèxic.
Fou poblat per gent de parla nàhuatl Sembla que fou fundat cap al final del s XII dC més endavant hi dominaren els tepaneques d’Azcapotzalco, i, encara més tard, els senyors de Tenochtitlán En arribar els conqueridors espanyols, els indígenes els oposaren una llarga resistència, però foren vençuts l’any 1521
Balša
Dinastia, segurament d’origen serbi, fundada per Balša I
, la qual regnà a Montenegro i Albània septentrional entre el 1360 i el 1421, aproximadament.
Els fills de Balša I continuaren la política de conquesta, ocuparen Durazzo 1383 i adoptaren temporalment el títol de ducs de Durazzo Finalment, però, Jordi II i els seus aliats serbis foren totalment vençuts pels turcs al Kosovo Polje 1389 La dinastia s’extingí el 1421 amb la mort de Balša III
arvern | arverna
Història
Individu d’un poble cèltic de la Gàl·lia preromana, establert a l’actual Alvèrnia, a la qual ha donat el nom.
Rivals dels edus, els arverns durant el s II aC aconseguiren de dominar les tribus veïnes Davant la conquesta de Juli Cèsar restaren de primer neutrals, però després seguiren Vercingètorix Vençuts l’any 51 aC, després de la caiguda d’Alèsia se sotmeteren a Cèsar, tot mantenint llur identitat com una civitas de l’Aquitània
querusc | querusca
Història
Individu d’un antic poble germànic establert entre el Weser i l’Elba.
Els queruscs toparen sovint amb els romans, que acabaren sotmetent-los ~12 aC L’any 9 s’insurgiren contra Roma, juntament amb altres pobles germànics i capitanejats per Armini, però foren vençuts 16 Mort Armini, aviat el succeí el seu nebot Itàlic, que dirigí els queruscs en una segona revolta, també reprimida pels romans 50
làpites
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, poble de Tessàlia famós per la batalla amb els centaures.
Reis dels làpites foren, entre d’altres, Ixió i el seu fill Pirithos En el banquet del casament d’aquest, els centaures intentaren raptar la núvia, Hipodàmia, però foren vençuts pels làpites en la batalla que se'n seguí, i desterrats Al seu torn, els làpites foren derrotats per Hèracles en la guerra contra els doris
gegant | geganta
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.
Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars