Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…
Pelagònia
Geografia històrica
Antiga regió de la Macedònia septentrional, que correspon actualment a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.
La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II
Vis
Illa
Illa de l’Adriàtica, que pertany a Croàcia.
Habitada originàriament per illiris, fou després, successivament, possessió romana, bizantina, veneciana i austríaca fins el 1918 El 1866 l’almirall austríac Tegetthoff hi vencé la flota italiana Actualment hi té una gran importància el turisme
Brienne-le-Château
Localitat
Localitat del departament d’Aube, a la Xampanya, França.
D’aquesta localitat prengué el nom la família comtal, després ducal, dels Brienne Al s XVIII hom hi establí una escola militar, on s’educà Napoleó I 1779-84 Prop d’aquesta localitat Napoleó vencé els aliats durant la campanya de França 1814
Ramla
Capital del maḥoz Central, Israel, 18 km al SE de Tel Aviv.
Fundada pels àrabs 716, fou ocupada per Balduí IV de Jerusalem, que hi vencé Saladí 1178 fou quarter general de Ricard Cor de Lleó 1191 i capital dels mamelucs 1276 Conquerida per les forces israelianes 1948 i repoblada per jueus, hi ha romàs una minoria àrab
Cumes
Ciutat
Ciutat antiga de Campània, a l’oest de Nàpols, una de les colònies gregues més antigues i importants de la península Itàlica.
Fundada en 750-725 aC, fou rival dels etruscs, els quals vencé el 524 i el 474 aC A mitjan s V aC caigué a les mans dels samnites, i el 334 aC fou conquerida pels romans Era famosa la sibilla de Cumes Les excavacions començades al s XIX han exhumat una part de les ruïnes de la ciutat grega i diverses necròpolis prehellèniques i gregues
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina