Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Antoni Martras
Història
Militar
Apotecari militar i naturalista.
Acompanyà l’exèrcit pels Països Catalans, França, Itàlia i Castella Projectà una Dilatada historia y diccionario de animales, plantas y minerales , de la qual hom conserva el manuscrit corresponent a la lletra A al Museo de Ciencias Naturales de Madrid
Climent de Coma
Militar
Política
Polític i militar carlí.
Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat
Pedro Agustín Girón y de las Casas
Història
Militar
Militar castellà.
Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries
Joan Rafí i Vidal
Història
Militar
Militar.
Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebellà al seu torn Entrà a Valls 6 de setembre i, l’endemà, a Reus Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo
Charles d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII…
Divisió Mallorquina
Militar
Cos d’exèrcit format a Mallorca durant la guerra contra Napoleó pel general anglès Sandfor Wittingham del gener del 1811 al juliol del 1812, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma.
El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid
foc de Castelló
Militar
Acció militar ocorreguda prop de Castelló d’Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Gilles de Rais
Història
Militar
Mariscal de França.
A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal Es retirà el 1435 amb una gran fortuna Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina