Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
vímet
Botànica
Tecnologia
Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d’altres espècies de salze.
Els vímets serveixen per a fabricar objectes de cistelleria i certs mobles lleugers
vim
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins 15 m d’alçària, de fulles lanceolades acuminades i d’aments cilíndrics.
És semblant al salze, però té vímets de color groc viu o ataronjat i fulles poc peloses És sovint conreat al costat de les séquies
caça amb vesc
Caça
Modalitat popular de caça menor amb parany envescat per a caçar ocells cantaires.
L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu d’on el nom de creueres , i els colloca entre les branques d’un arbret perquè s’hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre
cistelleria
cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
pa d’ànimes
Alimentació
Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
Hom solia dur-lo dintre el cistellet o cantiret de vímets, juntament amb candeles i diners Era dit també pa d’absoltes El dia del cantar general d’ànimes, totes les famílies que havien tingut difunts durant l’any n'oferien, i al final el baciner el repartia entre els pobres i bacins de l’església La pràctica, general a tot el país, tenia diferents peculiaritats a cada diòcesi
canyís
Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc.
picamatalassos
Picador fet de vímets per a picar o espolsar els matalassos.
sargaire
Persona que fa treballs amb sarga o vímets, com coves, cistells, etc.
canastra
Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues nanses.