Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
el Veïnat de Cardona
© C.I.C-Moià
Poble
Terme forà del municipi de Cardona
(Bages) que comprenia, també, el raval de laCoromina i el poble deBergús.
Fou unit al municipi de la vila a mitjan s XIX
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’…
Alcántara
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, vora la confluència de l’Alagón i el Tajo.
Conreu de cereals i d’oliveres Bestiar porquí Mines d’estany Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà s I dC de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima És un dels ponts romans més grans i més ben conservats La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas El convent de Sant Benet…
àrees olímpiques de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…
Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…
Lluna
© NASA/JPL/USGS
Astronomia
Únic satèl·lit natural de la Terra.
Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…