Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Aeci
Història
Militar
General romà.
Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià
Andreas Vokos Miaulis
Història
Militar
Almirall grec.
Comandà la flota grega en la lluita per la independència i derrotà els turcs el 1824, prop de l’antiga Milet, i l’any següent, a Navarino També reeixí a avituallar Mesolòngion en tres ocasions, quan la ciutat era assetjada Acabada la guerra, rebé l’encàrrec de derrotar la flota del dictador russòfil Kapodístrias Ho aconseguí, però, davant la intervenció de l’almirall rus, cremà les seves naus Aquesta acció provocà opinions diverses entre els seus conciutadans, que, malgrat això, un cop mort, el sepultaren al Pireu, al costat de l’anomenada ‘tomba de Temístocles’, al qual volien…
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…