Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
perigin | perígina
endarc
Botànica
Que té un sol protoxilema central o diferents protoxilemes al voltant d’un parènquima central.
capítol
Botànica
Inflorescència d’eix molt curt i eixamplat que constitueix un receptacle on s’insereixen les flors, sèssils i a vegades acompanyades de bràctees dites palletes
.
Al voltant del capítol hi ha un involucre de bràctees És característic de les compostes
poligalàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i ordinàriament alternes, de flors hermafrodites, zigomorfes, de gineceu súper, arranjades quasi sempre en raïm, i de fruits generalment en càpsula loculicida.
És una família de distribució cosmopolita, que comprèn al voltant de 750 espècies, la majoria pertanyents al gènere polígala
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
drusa
Botànica
Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit.
Les druses són formades generalment per oxalat càlcic
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
cardigassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 50 a 150 cm d’alçària.
Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep Samolus valerandi enciamet , dolceta …
eix
Botànica
Línia ideal d’un òrgan o d’una altra estructura vegetal al voltant de la qual van les seves parts constitutives.