Resultats de la cerca

S’inicià al CE Vedruna de Girona, passà al CE Santa Eugènia de Ter i la temporada 2006-07 s’incorporà a l’Uni Girona Jugà amb el primer equip de l’Uni Girona la Lliga Femenina 2 la temporada 2008-09 i la següent fitxà per l’Avenida de Salamanca, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Eurolliga 2011, una Supercopa d’Europa 2011, dues Lligues 2011, 2013, cinc Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i tres Copes de la Reina 2012, 2014, 2015 Posteriorment jugà amb el Phoenix Mercury 2015-16 i 2021, l’USK de Praga 2015-18, amb el qual guanyà la Lliga txeca 2016 i la…

S’inicià com a pilot de rallis l’any 1986 al volant d’un R5 TL i al cap de poc passà a un R5 GT Turbo amb el seu germà Josep de copilot El 1988 fou subcampió de Catalunya, ja que aconseguí, entre altres triomfs, la victòria en el Ralli Costa Brava-Lloret Guanyà la Copa Renault Catalunya 1988, 1989, 1994, el Campionat de Catalunya absolut 1989, 1994 i el Campionat de Catalunya del grup N 1994, primer amb l’R5 GT i després amb un Renault Clio Williams Posteriorment, formà part de l’Escuderia Baix Empordà i, al volant d’un BMW 2002, guanyà en alguna ocasió el Ralli Costa Brava de velocitat de…

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona, Barcelona,…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat…

Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris ‘Mundo Diario’, ‘Estafeta literaria’, ‘Correo Catalán’ i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista ‘Gal Art’ i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com a…

Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i  L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988 rebé el premi…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al Carnegie…