Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Č’orskogo
Serralada
Serralada del nord-est de Sibèria, Rússia, que s’estén en direcció est-oest al llarg de 1 005 km, entre els rius Jana i Koluma.
Hi ha jaciments de plom, zinc, molibdè i carbó
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Taure
Serralada
Serralada de Turquia, que s’estén des de Lícia fins a l’Eufrates.
Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro, són coberts…
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel plegament…
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…