La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S.
La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives: l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú. Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric comú.
Els geògrafs distingeixen al Penedès quatre unitats de relleu: la Serralada Prelitoral‚ amb les serres de Feixes o d’Orpinell, de Puigfred, de l’Avellà‚ de la Plana de Font–rubí i el massís del Montmell; la Depressió Prelitoral‚ que ocupa la major part de l’Alt i el Baix Penedès‚ formada per una plana que s’estén al llarg de més de 42 km‚ des de Gelida a Coma–ruga‚ amb una amplada màxima de 15 km segons l’eix Guardiola de Font–rubí – les Gunyoles‚ amb una superfície de 476 km2 i una altitud mitjana de 216 m; la Serralada de Marina o Litoral‚ que comprèn una bona part del massís de Garraf‚ amb els cims més alts al sector oriental‚ que voreja el Baix Llobregat‚ i el sector pròpiament marítim, i finalment les planes litorals‚ discontínues‚ trencades per altituds una mica per sobre dels 200 m‚ que constitueixen les planes de Sitges‚ Vilanova i el Vendrell‚ aquesta limitada per la serra de les Planes‚ que marca la frontera amb el Tarragonès.
Des del punt de vista històric, el Penedès fou des del començament del segle IX una marca fronterera del comtat de Barcelona‚ que tingué el seu centre militar en l’antiga ciutat d’Olèrdola‚ fortificada de nou a causa de l’avanç cristià‚ el 929. Olèrdola va perdre la seva importància defensiva i la capitalitat a la segona meitat del segle XII, i aquesta va passar a Vilafranca. Al llarg del segle XIII es formà la vegueria de Vilafranca, que incloïa tot el Penedès‚ la major part d’Anoia i encara pobles que el 1936 s’adjudicaren a l’Alt Camp o al Tarragonès.
La divisió provincial del 1833 dividí el Penedès entre les províncies de Barcelona‚ a la qual pertanyen l’Alt Penedès i Garraf‚ i la de Tarragona‚ que inclou tot el Baix Penedès. Poc després la creació dels partits judicials de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú marcava ja la norma de subdivisió del Penedès que seguiria la ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat el 1936 i el 1987.