i Cronologia dels Països Catalans i del món | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 272
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
493 Formació del regne ostrogot d’Itàlia

Amb el suport de l’emperador d’Orient, Teodoric intenta l’organització d’un regne pangermànic per mitjà d’aliances matrimonials.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
486 Clodoveu funda el regne franc

Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
1 de febrer de 484 Concili de Cartago

Els bisbes catòlics de Mallorca, Menorca i Eivissa assisteixen, juntament amb vuit bisbes sards, al concili de Cartago convocat pel rei vàndal Huneric.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
482 Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia

Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
480 π val 355/313 (Zi Chongji)

π val 355/313 (Zi Chongji)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    476 Fi de l’imperi Romà d’Occident

    L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    466 La vall de l’Ebre passa a formar part del regne visigot de Tolosa

    Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    456 Els visigots intervenen novament a la Península contra bagaudes i sueus

    Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    455 Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma

    Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    455 Els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

    Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    449 Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes

    Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    447 Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans

    Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans i organitza expedicions de saqueig a la Gàl·lia i al nord d’Itàlia, que s’aniran succeint fins a la seva mort el 453.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    442 Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons

    Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    430 Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans

    Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    429 Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.

    Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    426 Els vàndals saquegen les Balears

    Els vàndals saquegen les Balears i continuen la seva marxa cap al sud d’Hispània.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    419 Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia

    Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia. Derrotat a Bràcara (Braga, Portugal), Màxim és fet presoner i ajusticiat a Ravenna (422). Enfrontaments entre els vàndals asdings i els sueus.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    419 Concili de Tàrraco

    Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    418 Es funda el regne visigot de Tolosa

    Es funda el regne visigot de Tolosa.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    417 Persecució dels jueus a Magó (Maó)

    Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    416 Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus

    Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    414 Ataülf es casa amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi

    Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    413 El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino

    El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    410 Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric

    Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    410 Primera obra matemàtica escrita per una matemàtica (Hipàsia d’Alexandria)

    Primera obra matemàtica escrita per una matemàtica (Hipàsia d’Alexandria)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    409 Màxim és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III

    Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III. En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    409 Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim

    Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    409 Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània

    Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    ~395 Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears)

    Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears), que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    395 A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills

    A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    395 Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears

    Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    390 Difusió dels Elements d’Euclides (Teó d’Alexandria)

    Difusió dels Elements d’Euclides (Teó d’Alexandria)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    389 Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània

    Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    385 Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri

    Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    384 Priscil·lià és enterrat com a màrtir

    Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    382 Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi

    Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    380 El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià

    El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    379 Flavi Teodosi és nomenat august

    Flavi Teodosi, natural del Cauca (Coca), és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble. El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    375 Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero

    Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    364 Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià

    Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    360 Pacià, bisbe de Bàrcino, denuncia les diversions paganes i l’heretgia novaciana

    Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    ~350 Un arxisinagogue originari de Cízic és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco

    Un arxisinagogue originari de Cízic, Àsia Menor, és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    350 L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna)

    Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàl·lia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    350 A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom

    A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    350 Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent

    Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Ciència i cultura
    350 La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè

    La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    344 El bisbe Praetextatus de Barcelona assisteix al concili de Sofia (Bulgària)

    El bisbe Praetextatus de Barcilona (Barcelona) assisteix al concili de Sàrdica (Sofia, Bulgària).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    337 Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills

    Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    330 Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi

    Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    326 Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient

    Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    325 Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist

    Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe (credo).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    324 Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi

    Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    324 Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia

    Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    313 Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma

    Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma, que s’acabarà l’any 322.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    312 Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci

    Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci, que reclamava la corona imperial, al pont Milvi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    309 Nova reforma monetària

    Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    306 Primer concili de l’Església hispànica

    Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    305 Galeri i constanci són proclamats emperadors

    Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    303 Persecucions de Dioclecià contra els cristians

    Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    301 L’Edicte de preus de Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies

    L’Edictum de pretiis (edicte de preus) promulgat per Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies dins de l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    300 Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms

    Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    300 Isoperimetria, raó doble, centroides, geometria (Pappus)

    Isoperimetria, raó doble, centroides, geometria (Pappus)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    297 El codi Teodosià ordena utilitzar materials de construcció procedents de l’enderrocament dels temples

    El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    293 Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies

    Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies. Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio (impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio").

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    293 Es crea la diòcesi d’Hispània

    Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    286 Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco

    Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    284 Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador

    Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador (284-305). Maximià és associat al poder. Repartiment del poder amb la Tetrarquia (el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    275 A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit

    A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    273 Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia

    Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    271 Roma és envoltada per una muralla de 19 km

    Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    270 Luci Domici Aurelià funda la dinastia Il·líria

    Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    270 S’inicia un període durant el qual les ciutats refan les seves muralles

    S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    265 π val 142/45, ?10, 157/50, astronomia (Lin Hui, Wang Fan)

    π val 142/45, ?10, 157/50, astronomia (Lin Hui, Wang Fan)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    260 Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs

    Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    260 Creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània)

    Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    21 de gener de 259 El bisbe Fructuós és cremat viu

    El 21 de gener el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són detinguts, processats i cremats vius a l’amfiteatre de Tàrraco per ordre del governador Emilià.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    252 Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi

    Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    251 Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians

    Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians (251-259). Primeres mencions escrites de les comunitats cristianes hispanes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    250 Nombres, principis algèbrics (Diofant)

    Nombres, principis algèbrics (Diofant)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    235 Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre

    Comença una època d’inestabilitat, plena de revoltes i usurpacions, que s’allarga fins el 268. Francs, alamans, gots, escites i moros envaeixen diferents àrees de l’Imperi. Guerres amb Pèrsia.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    218 Regnat de l’emperador Heliogàbal

    Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    218 L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco

    L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    212 La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi

    La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    211 Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la

    Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la (211-217). Creació de la província Hispània Nova Citerior Antoniniana, de duració efímera, que agrupava els tres convents galaics.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    201 Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags

    Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    197 Albí és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió)

    Albí, proclamat emperador a la Gàl·lia i a Hispània en rebel·lia contra Sever, és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    197 És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense

    És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    193 Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia

    Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    187 Un exèrcit de desertors capitanejats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia

    Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    180 Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode

    Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    176 Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa

    Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    171 Invasions mores a la Bètica

    Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    166 Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi

    Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    161 Regnat de l’emperador Marc Aureli

    Regnat de l’emperador Marc Aureli (161-180).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    160 Apià d’Alexandria escriu La Historia Romana

    La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    150 Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 (Claudi Ptolemeu)

    Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 (Claudi Ptolemeu)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    10 de juliol de 138 Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius

    Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    129 Luci Minici Natalis és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada

    El senador Luci Minici Natalis, natural de Bàrcino, és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    127 Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic

    L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    125 Els Luci Minici Natal regalen a Bàrcino unes termes

    Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    121 Adrià viatja a Hispània

    Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    117 Publi Eli Adrià és proclamat emperador

    En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    117 Vint-i-tres senadors hispans són presents al Senat d’Adrià

    Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    101 Es construeix l’amfiteatre de Tàrraco

    Per iniciativa del flamen provincial es construeix l’amfiteatre de Tàrraco (101-125).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    100 L’Imperi arriba a la seva màxima extensió

    Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    100 Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello)

    Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    27 de gener de 98 dC Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà

    Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    96 dC Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina

    Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    96 Important grup de senadors d’origen hispà són presents al Senat de Nerva

    Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    92 dC S’ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics

    Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    85 dC Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès

    El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    13 de setembre de 81 dC A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià

    A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    24 d’agost de 79 dC El Vesuvi sepulta Pompeia i Herculà sota les cendres

    Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    23 de juny de 79 dC Mor l’emperador Vespasià

    Mor l’emperador Vespasià. El succeeix el seu fill Tit Flavi Vespasià.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    77 dC L’organització provincial hispànica és descrita a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell

    L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    75 Màquines, mesures planes i espacials (Heró)

    Màquines, mesures planes i espacials (Heró)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    74 dC La legió s’acantona a Legio (Lleó)

    La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio (Lleó).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    70 dC Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia

    Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia. Expansió a Britània. S’aixafen rebel·lions a Judea i el Rin. Guerres frontereres contra germànics i dacis.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    70 dC Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques

    Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    70 dC Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco

    Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96. Lobra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    70 dC Creació de nous municipis

    Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    69 dC Guerra civil a Roma

    Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    2 d’abril de 68 dC Servi Sulpici Galba s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia

    El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia. Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    64 dC Gran incendi de Roma

    Gran incendi de Roma seguit de la reforma urbanística del centre de la ciutat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    62 dC Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània

    L’apòstol Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània (62-64). A la Península no han quedat evidències d’aquest viatge.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    13 d’octubre de 54 dC La mort de Claudi dóna el poder a Neró Claudi Cèsar Drus Germànic

    La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    54 dC - 68 dC Les Balears, lloc de desterrament

    Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    51 dC - 70 dC Construcció del teatre de Sagunt

    Construcció del teatre de Sagunt.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    44 dC Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques

    La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    24 de gener de 41 dC Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea

    Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    16 de març de 37 dC Mor l’emperador Tiberi

    Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    37 dC Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda

    Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    15 dC Tiberi autoritza que Tàrraco dediqui un temple provincial a August

    A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    19 d’agost de 14 dC August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia

    August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    100 Nombres, trigonometria esfèrica, geometria, astronomia (Nicòmac, Menelau, Plutarc)

    Nombres, trigonometria esfèrica, geometria, astronomia (Nicòmac, Menelau, Plutarc)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    10 dC Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània

    Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres (limes).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    9 dC S’atura l’expansió romana continental

    Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    1 dC Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica

    Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica i desapareixen els epígrafs públics en ibèric, grec o púnic (1-14 dc).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    140 aC Trigonometria, astronomia (Hiparc)

    Trigonometria, astronomia (Hiparc)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    180 aC Duplicació del cub amb cissoide (Diocles)

    Duplicació del cub amb cissoide (Diocles)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    225 aC Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni).

    Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni).

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    230 aC Nombres primers, mida de la Terra, garbell (Eratòstenes)

    Nombres primers, mida de la Terra, garbell (Eratòstenes)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    240 aC Trisecció de l’angle amb concoide (Nicomedes)

    Trisecció de l’angle amb concoide (Nicomedes)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    300 aC Geometria, nombres perfectes, òptica (Euclides)

    Geometria, nombres perfectes, òptica (Euclides)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    340 aC Lògica clàssica (Aristòtil)

    Lògica clàssica (Aristòtil)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    350 aC Còniques, quadratures, equacions (Menecme, Dinostrat)

    Còniques, quadratures, equacions (Menecme, Dinostrat)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    370 aC Mètode d’exhaustió, astronomia, irracionals (Èudox)

    Mètode d’exhaustió, astronomia, irracionals (Èudox)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    375 aC Poliedres regulars, irracionals (Teetet)

    Poliedres regulars, irracionals (Teetet)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    380 aC Geometria i lògica (Plató)

    Geometria i lògica (Plató)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    400 aC Aplicacions a la mecànica (Arquites)

    Aplicacions a la mecànica (Arquites)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    425 aC Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene)

    Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    440 aC Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates)

    Lúnules, geometria, duplicació (Anaxàgores, Hipòcrates)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    450 aC Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó)

    Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Zenó)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    460 aC Esfericitat de la Terra (Parmènides)

    Esfericitat de la Terra (Parmènides)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    500 aC Numerals xinesos, documents hindús

    Numerals xinesos, documents hindús

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    540 aC Geometria, aritmètica i música (Pitàgores)

    Geometria, aritmètica i música (Pitàgores)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    600 aC Geometria amb demostracions (Tales)

    Geometria amb demostracions (Tales)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    600 aC Aproximació bíblica de π per 3

    Aproximació bíblica de π per 3

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    10 aC Es comença a reformar el fòrum de Sagunt

    Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    10 aC La conquesta d’Hispània per Roma és narrada per Tit Livi

    La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    1105 aC Primer treball matemàtic xinès

    Primer treball matemàtic xinès

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    1350 aC Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes

    Tauletes matemàtiques a Nippur, papir egipci amb problemes

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    1600 aC Tauletes matemàtiques babilòniques

    Tauletes matemàtiques babilòniques

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    16 aC August va novament a la Gàl·lia i a Hispània

    August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    1650 aC Papir egipci d’Ahmes (dit "Rhind") amb 85 problemes numèrics

    Papir egipci d’Ahmes (dit Rhind) amb 85 problemes numèrics

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    18 aC Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona)

    Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    1850 aC Papir egipci (dit "de Moscou") amb 25 problemes numèrics

    Papir egipci (dit de Moscou) amb 25 problemes numèrics

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    19 aC Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur

    Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    2000 aC π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)² (egipcis), 3 (xinesos)

    π s’aproxima per 25/8 (babilonis), (16/9)2 (egipcis), 3 (xinesos)

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    2200 aC Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic

    Tauletes matemàtiques a Nippur, primer quadrat màgic

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    24 aC Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara)

    Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) per a la realització d’edificis, basaments i estàtues (24 aC.-1 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    2400 aC Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur

    Tauletes matemàtiques babilòniques a Ur

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    24 aC Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx)

    Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    25 aC Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida)

    Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    25 aC Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears

    Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    25 aC Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial

    Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    27 aC Octavi és nomenat august

    Octavi és nomenat august i rep un imperi proconsular per deu anys. Es produeix una reforma de l’Estat romà i la renovació de l’ordre social. August instaura un poder dinàstic.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    27 aC Reforma monetària

    Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    27 aC Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica

    Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial. Creació dels districtes judicials (conuentus iuridici).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    27 aC August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres

    August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    27 aC Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès

    Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    29 aC Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó

    Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    2900 aC Construcció de la gran piràmide de Gizeh

    Construcció de la gran piràmide de Gizeh

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    30 aC Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra

    Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra. Egipte esdevé província romana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    31 aC Guerra entre Octavi i Marc Antoni

    Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    37 aC Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte

    Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte. Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi (36 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    37 aC El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró

    El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    37 aC El tribullum i el plostellum punicum, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior

    El tribullum, una taula amb pedres tallants i el plostellum punicum, una màquina amb rodes d’origen cartaginès, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    38 aC Luci Corneli Balbus minor, primer provincial que rep honors de triomf

    Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    40 aC Luci Corneli Balbus, primer provincial que arriba al consolat

    El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    41 aC Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques

    Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    4200 aC Primers calendaris egipcis

    Primers calendaris egipcis

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    43 aC Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid

    Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    15 de març del 44 aC Cèsar és assassinat a Roma

    El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració. Proclamat déu oficialment (divvs Ivlivs), rep un temple al fòrum de Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    Abril de 44 aC Sext Pompeu continua la revolta a Hispània

    A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    45 aC Cèsar derrota els fills de Pompeu

    Cèsar torna a la Península Ibèrica i derrota els fills de Pompeu a la batalla de Munda.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    45 aC Veterans cesarians són instal·lats a Empúries

    Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    4700 aC Primers calendaris babilònics

    Primers calendaris babilònics

  • Matemàtiques
    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Ciència i cultura
    20 de setembre de 48 aC Pompeu mor assassinat a Egipte

    Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    49 aC Cèsar es proclama dictador

    Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    49 aC Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians

    Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    Juny de 53 aC Mort de Cras a Carres, davant dels parts

    Mort de Cras a Carres, davant dels parts.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    58 aC - 51 aC Guerra de les Gàl·lies

    Guerra de les Gàl·lies.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    60 aC Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras

    Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    60 aC Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul

    Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    67 aC Reorganització de l’Orient, retorn i triomf de Pompeu

    Campanyes de Pompeu contra els pirates i contra Mitridates, seguides de la reorganització de l’Orient. Retorn i triomf de Pompeu. El Senat no ratifica les seves mesures i els seus veterans no són premiats amb terres (62 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    70 aC Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras

    Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras. Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    72 aC Sertori mor assassinat a Osca

    Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    73 aC Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia

    Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    73 aC Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus

    Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    75 aC Guerres sertorianes

    Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    81 aC Sul·la es proclama dictador

    Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    82 aC Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la

    Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sul·la.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    83 aC Sul·la governa Roma

    Havent derrotat populares i aliats itàlics, Sul·la governa Roma.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    87 aC Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea i Orcomen

    Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea (Grècia) i Orcomen (Orkhómenos, Grècia). La pau de Dàrdanos posa fi a la guerra i Sul·la reorganitza Àsia (84 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    88 aC Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia

    Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia. Un gran nombre de comerciants itàlics són assassinats a l’Egea per ordre seva.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    90 aC Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines

    Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    91 aC Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social

    Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    99 aC - 50 aC Important avenç de la urbanització

    Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    100 aC Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion

    Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    107 aC Victòries contra teutons i cimbres

    Reformes militars de Gai Mari (107-101 aC.). Victòries d’Aquae Sextiae (Ais de Provença, França) i Vercellae (Vercelli, Itàlia) contra teutons i cimbres.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    112 aC Símptomes de crisi en el sistema militar romà

    Guerra de Jugurta (112-106 aC.). S’evidencien símptomes de crisi en el sistema militar romà i en el govern provincial.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    120 aC Primers testimonis de les reformes viàries romanes

    Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    120 aC Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina

    Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    123 aC Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs

    Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i implanta noves mesures de reforma agrària. Els enfrontaments amb la facció senatorial culminen amb la mort de Gai i els seus partidaris més pròxims (121 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    123 aC Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

    Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    123 aC Fundació de Palma (Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca)

    Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    133 aC Una llei agrària de Tiberi Semproni Grac comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus entre els ciutadans pobres

    Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    133 aC Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques

    El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    133 aC Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu regne

    Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu riquíssim regne, que passa a convertir-se en la província romana d’Àsia.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    137 aC Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia

    Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    138 aC Fundació de Valentia (València)

    Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    139 aC Viriat, cabdill lusità, és assassinat

    Viriat, cabdill lusità, és assassinat.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    ~146 aC L’historiador grec Polibi descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria

    L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    147 aC Guerres lusitanes

    Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    148 aC Macedònia passa a ser província romana

    Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    149 aC S’inicia la tercera guerra Púnica

    S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    154 aC Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància

    Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    168 aC Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova)

    Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova), ciutat on es reuneixen romans, itàlics i ibers aliats, i que posteriorment esdevé la capital de la Hispània Ulterior.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    168 aC Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni

    La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    171 aC Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires)

    Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    171 aC Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors

    Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    Primer quart del segle II aC La ciutat d'Ullastret és abandonada

    La ciutat ibèrica d'Ullastret és abandonada en el primer quart del segle II aC. No se'n coneixen les causes, encara que es creu que pacíficament, ja que no hi ha indicis de destrucció per ocupació.

    Benvinguts a Ullastret c. 250 aC (Font: patrimonigencat)

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Societat i economia
    180 aC Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria

    Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    188 aC Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea

    Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    192 aC Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria

    Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria, que finalitza amb la signatura de la pau d’Apamea (188 aC.).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    195 aC Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial

    Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial. La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    197 aC Fi a la segona guerra de Macedònia

    La victòria romana de Cinocèfals posa fi a la segona guerra de Macedònia (200-197).

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    197 aC Els territoris hispànics de Roma es converteixen en Hispània Citerior i Hispània Ulterior

    Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
    199 aC Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes

    Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes.

    Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
    Llegir més...