OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 4950
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
26 d'octubre de 2020 El Tribunal Suprem dels Estats Units reforça la majoria conservadora

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

2020 Món Política i institucions
24 d'octubre de 2020 Atemptat en un centre educatiu de Kabul

Un atemptat suïcida en un centre d’educació superior de Kabul resulta en la mort de 24 estudiants i una setantena de ferits. L’atac, reivindicat per l’anomenat Estat Islàmic, té lloc en un districte predominantment xiïta.

2020 Món Política i institucions
23 d'octubre de 2020 Acord entre Mèxic i els Estats Units per l’aigua de la frontera

Els Estats Units i Mèxic signen un acord que tanca la disputa per l’aigua en els territoris fronterers, una zona de gran aridesa. El 1944 els dos països van signar un tractat bilateral que repartia els recursos hídrics. Segons els termes de l'acord, Mèxic reconeix que deu als Estats Units aproximadament un any de l’aigua que ha consumit. Els grangers mexicans sostenen que els darrers anys han estat d’una gran sequera i que necessiten l’aigua per subsistir i responen a l'acord amb mobilitzacions violentes.

2020 Món Societat i economia
22 d'octubre de 2020 Rebutjada la moció de censura de Vox

Per 298 vots en contra i 52 a favor el Congrés dels diputats rebutja la moció de censura del partit d’extrema dreta Vox contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.

2020 Món Política i institucions
19 d'octubre de 2020 Santillana, adquirida per un grup finès

Es fa públic l’acord de venda de l’editorial Santillana España al grup finès Sanoma per 465 milions d’euros. El fins ara propietari de Santillana, el grup de comunicació PRISA, preveu amb aquesta operació reduir el seu deute en un 30%.

2020 Món Societat i economia
18 d'octubre de 2020 Eleccions a Bolívia

Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre de 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacion contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país. Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo (MAS). El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre.

2020 Món Política i institucions
18 d'octubre de 2020 Israel i Bahrain estableixen relacions diplomàtiques

Israel i Bahrain signen a Manama, capital d’aquest estat, el tractat pel qual estableixen relacions diplomàtiques. Bahrain és el quart estat àrab a reconèixer i mantenir relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel després d’Egipte (1979), Jordània (1994), i la Unió dels Emirats Àrabs (agost de 2020).

2020 Món Política i institucions
17 d'octubre de 2020 Eleccions a Nova Zelanda

La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre.

2020 Món Política i institucions
15 d'octubre de 2020 Dimiteix el president del Kirguizistan

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió. La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat. El dia 14 el parlament elegeix el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a 11 anys de presó per segrest, a la presidència, càrrec que assumeix el 16 d’octubre. Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan en dimitir a causa de protestes des del 1991.

2020 Món Política i institucions
14 d'octubre de 2020 Dimiteix un jutge del TC acusat de violència masclista

El jutge del Tribunal Constitucional Fernando Valdés Dal-Ré dimiteix el càrrec. Valdés Dal-Ré va ser detingut l'11 d'agost per presumpta violència contra la seva dona i el 8 d’octubre el jutge instructor va decidir processar-lo. El mandat de Valdés al TC va caducar al gener.

2020 Món Política i institucions
7 d'octubre de 2020 Declarats culpables els dirigents del partit neonazi grec Alba Daurada

Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants al partit neonazi Alba Daurada. El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012. Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no té representació. El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit.

2020 Món Política i institucions
4 d'octubre de 2020 Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia

Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021.

2020 Món Política i institucions
3 d'octubre de 2020 Venècia activa el sistema de dics antiinundacions

En ocasió del temporal Álex, que causa estralls al Nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per a contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents. El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003 però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants van posposar reiteradament la posada en marxa.

2020 Món Societat i economia
30 de setembre de 2020 El govern espanyol accepta les condicions de la Comunitat de Madrid en les mesures contra la COVID-19

El ministeri de sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’estat per a frenar els contagis de la COVID-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso es va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’estat.

2020 Món Política i institucions
30 de setembre de 2020 La Unió Europea assenyala insuficiències de la justícia espanyola

La Comissió Europea fa públic el primer informe sobre l’estat de dret als 27 estats membres de la UE. De l’estat espanyol esmenta la demora dels processos judicials i en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com la dependència del fiscal general de l’executiu.

2020 Món Política i institucions
30 de setembre de 2020 Entronització del nou emir de Kuwait

Sheik Nawaf al-Ahmed succeeix el seu germanastre Sheikh Sabah al-Ahmed com a emir de Kuwait un dia després de la seva mort. Sabah al-Ahmed regnava a l’emirat des del 2006.

2020 Món Política i institucions
29 de setembre de 2020 El nombre de morts per la COVID-19 a tot el món supera el milió

El secretari general de l’ONU Antonio Guterres, qualifica de “fita dolorosa” la xifra de més d’un milió de morts a tot el món per la COVID-19 10 mesos després de declarar-se la pandèmia a la Xina. La xifra és una projecció de la Universitat Johns Hopkins, però molts experts consideren inferior a la real. La major part de les morts es concentren al Brasil, l’Índia i els Estats Units.

2020 Món Societat i economia
29 setembre de 2020 Amnistia Internacional suspen l’activitat a l’Índia

Amnistia Internacional anuncia que atura l’activitat a l’Índia pels obstacles del govern a les investigacions sobre drets humans en aquest país, que qualifica de “cacera de bruixes” contra les oenagés. Concretament, esmenta el bloqueig de comptes bancaris com el principal instrument d’aquesta política.

2020 Món Política i institucions
29 de setembre de 2020 La Cambra dels Comuns aprova el pla del Brexit del govern britànic

Per 340 vots a favor i 256 en contra la cambra baixa del Parlament britànic aprova la Llei del Mercat Intern, el pla del Brexit del govern presidit per Boris Johnson. L’oposició critica que el pla anula parts de l’acord signat amb la Unió Europea al gener de 2020. L’1 d’octubre la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen anuncia l’inici d’accions legals contra l’aprovació de la llei.

2020 Món Societat i economia
27 de setembre de 2020 Reprèn la guerra entre l’Azerbaijan i Armènia per l’Alt Karabakh

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994. Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars.

2020 Món Política i institucions
25 de setembre de 2020 La junta militar del Mali nomena un govern de transició

Bah Ndaw, ex ministre de defensa de Mali, és elegit cap d’un govern de transició fins a la celebració d’eleccions previstes en 18 mesos. El vicepresident és el coronel Assimi Goita, líder del cop d’estat que va derrocar el govern el 18 d’agost. L’Organització d’estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS), que va imposar sancions a Mali després del cop, va posar com a condició que el govern de transició estigués presidit per un civil per a aixecar-les.

2020 Món Política i institucions
25 de setembre de 2020 Dimissió d’un cardenal

El cardinal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió. Becciu, un estret col·laborador del papa, sosté que va ser el mateix Francesc que li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vatica a familiars seus, cosa que ell nega.

2020 Món Política i institucions
23 de setembre de 2020 Moren uns 400 cetacis a Tasmània

Més de 400 caps d’olla apareixen avarats en una platja de Tasmània. Uns 380 moren i uns 50 poden ser salvats. L’aparició de grups de cetacis en platges, fet del qual no són clares les causes, no és desconeguda, però aquesta és una de les ocasions dels darrers anys en què el nombre de cetacis morts és més elevat.

2020 Món Ciència i cultura
23 de setembre de 2020 El president de Bielorrússia, investit amb el rebuig de La Unió Europea

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorrússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’Alt representat per als Afers Exteriors Josep Borrell la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorrússia per la negativa de Xipre.

2020 Món Política i institucions
20 de setembre de 2020 Tadej Pogacar guanya la Volta ciclista a França

L’eslovè Tadej Pogacar s’imposa en la classificació general i guanya la 107 edició de la Volta Ciclista a França. Pogacar es converteix en el segon guanyador més jove, ja que el dia de l’arribada a París és la vigília del seu 22 aniversari. L’edició del Tour del 2020, que va començar el 29 d’agost, va haver de ser posposada 3 setmanes a causa de la COVID-19.

2020 Món Societat i economia
20 de setembre de 2020 Es fan públics els documents FinCEN

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) fa públics 2657 documents filtrats sobre presumptes casos de blanquejament de diners. Entre aquests hi ha les inversions fraudulentes seguint l’anomenat sistema Ponzi realitzades al banc britànic HSBC en 2013-14, la inacció del Banc Central de la Unió dels Emirats Àrabs davant les operacions d’una empresa local de la qual es coneixia que ajudava l’Iran a evadir sancions (2011-12), o les sospites d’evasió a través de Barclays de les sancions per l’annexió de Crimea (2014) al multimilionari rus Arkadi Rotenberg.

2020 Món Societat i economia
20 de setembre de 2020 Referèndum a Itàlia sobre el nombre de parlamentaris

Itàlia aprova en referèndum la reducció del nombre de diputats de 945 a 600: la Cambra dels Diputats passa de 630 a 400 i el Senat de 315 a 200.

2020 Món Política i institucions
18 de setembre de 2020 Madrid descarta el confinament en la resposta a l’alta taxa d’infeccions per COVID-19

La presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso anuncia restriccions de la mobilitat a 37 àrees sanitàries per frenar els contagis de COVID-19, que afecten un 13% de la població. Les autoritats madrilenyes descarten el confinament tot i que el nombre de casos és, amb diferència, el més alt de l’estat espanyol. La mesura entra en vigor el dia 21, però el cap de setmana hi ha sortides massives de la capital.

2020 Món Societat i economia
16 de setembre de 2020 L’ONU acusa el govern veneçolà de crims contra la humanitat

El Consell de drets humans de les Nacions Unides anuncia els resultats d’una missió d’investigació a Veneçuela. Els investigadors acusen el govern de Veneçuela d’assassinats, tortures i desaparicions, delictes tots ells constitutius de crims contra la humanitat.

2020 Món Política i institucions
16 de setembre de 2020 Nou primer ministre del Japó

Yoshihide Suga pren possessió com a nou primer ministre del Japó, dos dies després de ser nomenat president del Partit Liberal Democràtic. Yoshihide Suga succeeix Shinzo Abe, en el càrrec des del 2012, que a l’agost de 2020 va anunciar la dimissió per motius de salut.

2020 Món Política i institucions
16 de setembre de 2020 Condemna d’un ex president de la Federació Internacional d’Atletisme

El senegalès Liamine Diack és condemnat a quatre anys de presó (dos dels quals suspesos) per rebre suborns d’atletes russos sospitosos de dopatge quan era president de la Federació Internacional d’Associacions d’Atletisme (IAAF) en ocasió dels Jocs Olímpics de Londres (2012). Diack va presidir la IAAF del 1999 al 2015. El seu fill va ser condemnat a sis anys, inhabilitat i multat el 2016 pel mateix cas.

2020 Món Societat i economia
14 de setembre de 2020 Confirmat l’enverinament d’un líder opositor rus

Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok. El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma. Ingressat a l’hospital Charité de Berlín del 22 d’agost al 23 de setembre, que és donat d’alta, diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan responsable de l’enverinament.

2020 Món Política i institucions
14 de setembre de 2020 Comença el judici a la SGAE

Després de 7 anys d’investigacions comença el judici a dirigents de la Societat General d’Autors i Editors d’Espanya (SGAE), entre els quals Teddy Bautista, que la va presidir durant més de quinze anys. Als acusats se’ls fa responsables d’haver desviat més de 47 milions d’euros de l’organització en benefici propi.

2020 Món Societat i economia
12 de setembre de 2020 Inici de converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan

Comencen a Qatar les converses entre dirigents dels talibans i el govern de l’Afganistan per a posar fi a quasi vint anys de guerra civil. Són conseqüència de l’acord dels talibans i els Estats Units al febrer, i han estat precedides d’intercanvis de presoners els mesos anteriors.

2020 Món Política i institucions
12 de setembre de 2020 Turquia atura les prospeccions de petroli en aigües disputades de l’Egeu

Turquia retira el vaixell que realitza prospeccions petrolieres en aigües de la Mar Egea sobre les quals manté una disputa amb Grècia i Xipre. Les prospeccions van començar al mes d’agost i han donat lloc a tensions entre Turquia i la Unió Europea, especialment amb França. Tanmateix, el govern turc, no expressa la voluntat de renunciar a les prospeccions.

2020 Món Política i institucions
11 de setembre de 2020 Condemnat l’acusat de la matança de jesuïtes a El Salvador del 1989

L’Audiència Nacional condemna a 133 anys de presó l’ex coronel i exviceministre de Seguretat Pública de l'exèrcit del Salvador, Inocente Orlando Montano Morales per l’assassinat de vuit persones, cinc de les quals jesuïtes a la universitat Centreamericana del Salvador. Entre les víctimes hi havia el jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría, rector de la universitat. Montano va ser extradit dels Estats Units l’any 2017 i és l’únic condemnat per aquests fets perquè el Salvador va aprovar una llei d’amnistia per als crims comesos entre el 1980 i el 1992.

2020 Món Societat i economia
10 de setembre de 2020 Idealista, adquirit per un fons suec

El portal immobiliari Idealista és adquirit pel fons suec EQT per 1.300 milions d’euros. El portal, des del 2015 propietat d’Apax Partners, va ser pioner del sector a l’estat espanyol. Actualment té uns 38 milions de visitants mensuals únics al sud d'Europa i dona suport a uns 40.000 agents immobiliaris.

2020 Món Societat i economia
10 de setembre de 2020 El Parlament Europeu retira el premi Sakhàrov a Aung San Suu Kyi

La vicepresident del Parlament europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sakharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya. La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990.

2020 Món Política i institucions
9 de setembre de 2020 Un incendi destrueix el camp de migrants més gran de Grècia

Un incendi destrueix el camp de migrants de Moria, a l’illa de Lesbos, el més gran de Grècia. Amb una capacitat de 2.000 persones, n’allotjava unes 13.000, sembla que el foc va començar durant unes protestes contra les restriccions per la COVID-19 que es van imposar la setmana anterior. Els migrants rebutgen ser internats en un nou camp a Grècia i reclamen ser distribuïts per altres estats de la Unió Europea, cosa que també reclama el govern grec. El dia 11 de setembre, 11 estats de la UE acorden fer-se càrrec d’uns 400 menors no acompanyats que vivien al camp. Dos dies després el govern grec anuncia la construcció d’un nou camp a la mateixa illa de Lesbos.

2020 Món Societat i economia
8 de setembre de 2020 Commutades les penes de mort dels sentenciats per l’assassinat del periodista Khashoggi

Un tribunal saudita commuta les penes de mort per 20 anys de presó als cinc condemnats al desembre de 2019 per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. El canvi té lloc després que la família de la víctima perdonés els assassins. En canvi, la nòvia de Khashoggi qualifica el procés judicial de farsa, i sosté que l’assassinat va ser ordenat des de la casa reial saudita.

2020 Món Política i institucions
7 de setembre de 2020 El PP, acusat d’un nou cas de corrupció

La fiscalia assenyala els exministres del Partido Popular Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal com a principals sospitosos de la trama corrupta coneguda per “cas Kitchen”. El cas té l’origen en les investigacions sobre l’excomissari José Manuel Villarejo, que posen al descobert una operació per a robar documents a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. El 18 de setembre el jutge imputa l’ex ministre Fernández Díaz en el cas.

2020 Món Política i institucions
6 de setembre de 2020 Detenció massiva de manifestants a Hong Kong

La policia deté uns 300 manifestants a Hong Kong. La mobilització es va convocar per la decisió de la cap de la zona administrativa especial Carrie Lam d’ajornar les eleccions a la cambra legislativa. Carrie Lam, que addueix la crisi de la COVID-19 com a motiu de la decisió, ha seguit en tot moment les directrius de Pequin des que van començar les protestes contra els atacs a l’autogovern.

2020 Món Política i institucions
6 de setembre de 2020 Pas pel Japó del tifó Haishen

El tifó Haishen arriba a la màxima intensitat al seu pas pel Japó i el govern ordena evacuar unes 200.000. El Haishen és el tercer tifó que afecta de manera consecutiva l’àrea compresa entre la península de Corea, la costa nord de la Xina, Taiwan i les Filipines durant el període comprès entre el 21 d’agost i el 9 de setembre. Els dos primers van ser el Bavian i el Maysak, el de més intensitat. Les morts van ser en total una quarantena, i els danys d’uns dos centenars de milions de dòlars.

2020 Món Societat i economia
5 de setembre de 2020 L’AIEA anuncia que l’Iran acumula més urani enriquit del permès

Després de la visita a dos centrals nuclears, els inspectors de l’Agència Internacional de l’energia atòmica informen que l’Iran acumula urani enriquit més de 10 vegades per sobre el límit permès pel tractat del 2015. L’Iran afirma que la seva energia nuclear és per a finalitats exclusivament pacífiques. L’anunci s’ha donat a conèixer després que el president nord-americà Donald Trump, que en accedir al poder va retirar els Estats Units del tractat, imposés noves sancions a l’Iran,

2020 Món Política i institucions
4 de setembre de 2020 Descoberta una gran base de dades d’Estat Islàmic

L’Institut per al Diàleg Estratègic (ISD) fa públic el descobriment a la xarxa d’una gran base de l’organització terrorista autoanomenada Estat Islàmic. Les investigacions van començar després de la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi, a l’octubre de 2019. Es tracta d’un repositori descentralitzat, renovat constatment amb continguts de propaganda radical islàmica, instruccions i informacions sobre atemptats i accions de sabotatge.

2020 Món Política i institucions
3 de setembre de 2020 Íñigo Urkullu és investit lehendakari

El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE.

2020 Món Política i institucions
2 de setembre de 2020 La justícia denega als hereus de Franco la propietat del Pazo de Meirás

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia dictamina en una sentència que els hereus de Francisco Franco han de retornar al domini públic el pazo de Meirás (la Corunya), on el dictador tenia la residència d’estiu. El Tribunal estableix que la propietat passà a Franco com a cap d’estat i no a títol personal, i que el suposat “regal” fou obtingut a través de coaccions i la inscripció en el registre de la propietat (1941) fou fraudulenta.

2020 Món Societat i economia
2 de setembre de 2020 El govern espanyol posa fi al monopoli de la gestió dels drets d’autor

El ministeri de cultura espanyol autoritza que la Sociedad Española de Derechos de Autor (SEDA) dugui a terme la gestió col·lectiva de drets d’autor sobre obres musicals. L’autorització posa fi a un segle de monopoli de la Sociedad General de Autores i Editores, que es troba en una situació de pràctica fallida i immersa en un procés judicial per presumptes pràctiques corruptes.

2020 Món Societat i economia
2 de setembre de 2020 Comença el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo

Comença a París el judici a catorze presumptes col·laboradors dels terroristes de l’atemptat al setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener de 2015, en el qual foren assassinades 12 persones.

2020 Món Política i institucions
2 de setembre de 2020 Detectada una gran fusió de forats negres

Les anàlisis de l’observatori LIGO-VIRGO dels senyals captats pels radars dels sistemes de detecció d'ones gravitacionals el 29 de maig de 2019 confirmen que corresponen a la fusió de dos forats negres de fa 7 mil milions d’anys. Es tracta de la fusió més gran de forats negres i l’energia alliberada equivaldria a la de vuit sols com el del sistema solar.

2020 Món Ciència i cultura
1 de setembre de 2020 Quatre expresidents del govern espanyol defensen Martín Villa

Els quatre expresidents del govern vius de la monarquia constitucional Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’ex ministre de l’interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina Maria Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per a decidir si el processa per genocidi i crims contra lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec.

2020 Món Política i institucions
30 d'agost de 2020 Eleccions generals a Montenegro

Se celebren eleccions generals a Montenegro. Malgrat continuar com a primera força, el Partit Socialdemòcrata té un retrocés important, gràcies al qual la coalició opositora Futur per a Montenegro aconsegueix formar amb altres partits el primer govern conservador des de la independència, amb Zdravko Krivokapić com a primer ministre.

2020 Món Política i institucions
29 d'agost de 2020 Gran manifestació a Berlín contra les mesures antipandèmia

Unes 38.000 persones es manifesten a Berlín per protestar contra les mesures dels governs federal i dels lands per a erradicar la COVID-19. Els manifestants, als quals les autoritats obliguen a portar mascaretes i a complir altres mesures de prevenció, afirmen que les mesures van en contra de les llibertats bàsiques que garanteix la constitució i defensen que formen part d’una conspiració. Hi participen nombroses organitzacions d’extrema dreta. L’acte és majoritàriament pacífic, llevat de l’intent d’un nombrós grup que intenta assaltar el Reichstag (parlament federal) i s’enfronta amb la policia, que deté entre dues-centes i tres-centes persones.

2020 Món Societat i economia
27 d'agost de 2020 Mor una opositora turca en vaga de fam

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies. El març del 2019 va un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per ‘ser membre d’una organització terrorista’ després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims. Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020.

2020 Món Política i institucions
26 d'agost de 2020 Dimiteix un comissari europeu per infringir mesures contra la COVID

Phil Hogan, comissari per Irlanda de transport a la Comissió Europea dimiteix el càrrec després de fer-se públic que el 19 d’agost va assistir a un àpat amb més de 80 persones, contravenint les mesures del govern irlandès. El 12 d'octubre la substitueix en el càrrec, Mairead McGuinness, proposada al seu torn per l’executiu irlandès.

2020 Món Política i institucions
25 d'agost de 2020 El govern de la RD del Congo anuncia la fi de l'epidèmia de xarampió

El govern de la República Democràtica del Congo declara oficialment superada l’epidèmia de xarampió de la qual han estat víctimes més de 7000 nens menors de tres anys. Els primers casos es van registrar al juny de 2018. L’epidèmia, una de les més greus dels darrers anys, ha pogut ser contrarrestada gràcies a una campanya de vacunacions massives.

2020 Món Societat i economia
25 d'agost de 2020 L’OMS declara l’Àfrica “lliure de polio”

La Comissió Regional de certificació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’Àfrica declara que la poliomielitis es considera erradicada a tot el continent. El 2016 Nigèria va ser el darrer país en informar d’infeccions. En aquest país es concentraven fa una dècada la meitat dels casos de tot el món. Actualment, segueixen havent-n'hi a l’Afganistan i al Pakistan.

2020 Món Societat i economia
24 d'agost de 2020 Confluència de dos huracans a l’Atlàntic

Els huracans Laura i Marco coincideixen a l’oceà Atlàntic davant les costes del golf del Sud dels Estats Units i les petites Antilles. El Laura, d’intensitat 4 (un punt per sota de la màxima), se situa més al nord i afecta sobretot el estats del sud dels EUA i les illes del Nord del Carib, provoca més de setanta víctimes mortals i obliga a l’evacuació de milers de persones. No es dissipa fins el 29 d’agost. El Marco, d’intensitat menor, afecta la mateixa zona més al Sud, especialment el Golf de Mèxic i la costa atlàntica nord de Sud-Amèrica.

2020 Món Societat i economia
23 d'agost de 2020 El president Trump declara Califòrnia zona catastròfica pels incendis

El president dels Estats Units Donald Trump declara zona catastròfica (“major disaster”) l’estat de Califòrnia i ordena l’enviament d’ajuts federals per a combatre l’onada d’incendis. Des dels inicis de d’estiu han cremat unes 400.000 hectàrees en la pitjor onada d’incendis de la història en aquest estat. Una combinació de sequera persistent, temperatures molt altes i forts vents contribueixen als focs. Més de 14.000 bombers intenten apagar els prop 600 focs detectats.

2020 Món Societat i economia
21 d'agost de 2020 Atacs amb coets des de Gaza sobre territori israelià

Durant la nit del 20 al 21 d’agost militants de Hamas, el partit que controla el govern a la franja de Gaza, disparen fins a 12 míssils sobre Israel. 9 són interceptats, segons l’exèrcit d’Israel, que en represàlia ataca objectius militars de la franja.

2020 Món Societat i economia
20 d'agost de 2020 Els Estats Units suspenen el tractat d’extradició amb Hong Kong

Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia.

2020 Món Política i institucions
18 d'agost de 2020 Cop d’estat a Mali

Militars de Mali s’insurgeixen i derroquen el president Ibrahim Boubacar i el govern encapçalat pel primer ministre Boubou Cissé. En les setmanes anteriors el malestar de la població s’ha traduït en manifestacions contra el mal govern, la incapacitat de controlar el terrorisme gihadista i la corrupció. El cop és condemnat internacionalment. Tot i que la junta militar es compromet a retornar el poder als civils, anuncia que no ho farà abans de dos anys. El 6 de setembre fonts oficials informen que el president Keita és a la Unió dels Emirats Àrabs per rebre tractament mèdic.

2020 Món Política i institucions
18 d'agost de 2020 Veredicte sobre l’assassinat del primer ministre libanès Rafiq Hariri

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Al-Harīrī. Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència.

2020 Món Política i institucions
17 d'agost de 2020 El País Basc declara l’emergència sanitària per la COVID-19

El govern basc declara l’estat d’emergència sanitària que li permet adoptar mesures contra la pandèmia més estrictes de les acordades entre el ministeri de sanitat i les comunitats autònomes el dia 14, entre les quals la prohibició de fumar a l’espai públic i el tancament de locals d’oci nocturn. El lehendakari Urkullu assumeix també el comandament únic en la lluita contra la COVID-19, a diferència d’altres presidents de comunitats autònomes.

2020 Món Societat i economia
17 d'agost de 2020 La Casa reial espanyola confirma la presència del rei emèrit a la Unió dels Emirats Àrabs

La Casa Reial espanyola confirma les informacions d’alguns mitjans madrilenys segons les quals el rei emèrit es troba a Unió dels Emirats Àrabs. Es desmenteixen d’aquesta manera altres versions que el situaven a la República Dominicana o a Estoril (Portugal). L’absència de Joan Carles de Borbó va anunciar-se el dia 3, i es relaciona amb diversos presumptes casos de corrupció que se li atribueixen: al juny, el Tribunal Suprem va obrir una investigació preliminar sobre el presumpte cobrament de comissions pel contracte del tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita. Al juliol la fiscalia de Suïssa (on se li van descobrir comptes no declarats) va obrir una altra investigació sobre els negocis del rei emèrit a partir de declaracions de la seva examant Corinna Larsen, que el 8 de setembre declara a l'Audiència Nacional en relació amb les converses que va tenir amb l'excomissari Villarejo sobre aquests comptes i els negocis de Joan Carles.

2020 Món Política i institucions
16 d'agost de 2020 Un petrolier es parteix en dos a l’Oceà Índic

El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici. El vaixell, que transportava 4000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull coral·lí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta. Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru. Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes.

2020 Món Societat i economia
15 d'agost de 2020 Redistribució de les forces nord-americanes a Europa

El secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo i el ministre de defensa polonès Mariusz Blaszczak signen l’Acord de Cooperació de Defensa Reforçada, pel qual uns 5.000 efectius de les forces nord-americanes estacionades a Alemanya es transfereixen a Polònia, on també es traslladarà el quarter general. L’operació segueix les reiterades acusacions del president Donald Trump a Alemanya de no contribuir prou a les finances de l’OTAN. L’anomenat redesplegament estratègic preveu també la redistribució d’uns 12.000 militars en altres estats europeus i el retorn als Estats Units d’uns 6.400 retornats del total dels prop de 38.000 fins ara estacionats a Alemanya.

2020 Món Política i institucions
13 d'agost de 2020 Acord entre Israel i la Unió dels Emirats Àrabs per normalitzar relacions

En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi Mohammed Al Nahyan i el president nord-americà Donald Trump fan públic l’establiment de relacions entre la Unió dels Emirats Àrabs (UAE). Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn (però no retira) els plans d’annexió de parts de Cisjordània. La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf en normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte (1979), Jordània (1994) i Mauritània (1999-2009). L’Autoritat Nacional Palestina qualifica l’acord de “traïció”.

2020 Món Política i institucions
13 d'agost de 2020 Desplegament militar de França a l’est de la Mediterrània

El president de França Emmanuel Macron envia dos avions de combat i una fragata a l’est de la Mediterrània. L’objectiu de la missió és dissuadir Turquia de les prospeccions de gas i petroli iniciades al juny en les aigües disputades entre Grècia, Turquia i Xipre. França i Turquia, membres de l’OTAN, donen suport a bàndols enfrontats a la guerra de Líbia.

2020 Món Política i institucions
12 d'agost de 2020 El govern de Namíbia rebutja l’oferta de reparacions d’Alemanya

El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya com a reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar al juny de 2020 presentar formalment una disculpa.

2020 Món Política i institucions
10 d'agost de 2020 Egipte restableix el Senat

Egipte restaura el senat amb eleccions a la cambra, que va ser dissolta el 2014 pel president Abd al-Fatà al-Sissí, acusant-la de corrupta. Sota el nou reglament, un terç dels senadors són designats directament pel president.

2020 Món Política i institucions
9 d'agost de 2020 Eleccions presidencials a Bielorrússia

Se celebren eleccions presidencials a Bielorússia. El president Aleksandr Lukasenko, en el poder des del 1991 i al capdavant d’un règim autoritari i personalista, obté més del 80% dels vots segons les fonts oficials, però l’oposició l'acusa de frau i de manipular els resultats. Les setmanes següents té lloc l’onada de protestes més gran des de la independència de l’ex república soviètica. La principal contricant de Lukasenko, Svetlana Tikhanovskaja, muller d’un líder opositor empresonat després que anunciés la seva candidatura, s’exilia a Lituània. L’11 d’agost anuncia per vídeo que pren aquesta decisió per a protegir els seus fills de la repressió desencadenada pel règim.

2020 Món Política i institucions
4 d'agost de 2020 Dos centenars de morts per una explosió al port de Beirut

Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern.

2020 Món Política i institucions
4 d'agost de 2020 Allau de detencions d’opositors a Zimbabwe

Grups de drets humans de Zimbabwe denuncien que uns 60 opositors i activistes són detinguts en una operació policial. Les detencions arriben en un moment de dures crítiques per la corrupció i el mal govern que encapçala el president Emmerson Mnangagwa, que en una aparició televisiva fa un dur advertiment a l’oposició i als activistes pels drets humans i civils. Més d’un centenar de destacats intel·lectuals africans signen una petició per a que la Unió Africana i el bloc d’estats de l’Àfrica del Sud suspenguin a Zimbabwe la seva qualitat de membre.

2020 Món Política i institucions
3 d'agost de 2020 Assassinat un periodista mexicà que investigava el narcotràfic

Pablo Morrugares, editor del diari digital mexicà PM Noticias, és assassinat en un restaurant d’Iguala (Guerrero), juntament amb el seu guardaespatlles. Morrugares, que investigava el narcotràfic, rebia protecció policial des del 2016. És el quart periodista assassinat a Mèxic des de principis d’any.

2020 Món Societat i economia
2 d'agost de 2020 Primera missió tripulada a l’espai d’una companyia privada

La nau Crew Dragon de la companyia Space X completa la seva missió i amara a l’Atlàntic, prop de la costa de Florida. És el primer cop que una empresa privada envia a l’espai dos astronautes (Robert Behnken i Doug Hurley). La missió va ser posposada un any per una explosió d’una Crew Dragon no tripulada el 22 d’abril de 2019.

2020 Món Ciència i cultura
1 d'agost de 2020 Entra en servei la primera central nuclear dels països àrabs

La Unió dels Emirats Àrabs posa en marxa la central nuclear de Barakah, a la costa prop de la frontera amb Qatar. És la primera central nuclear del món àrab, i el segon projecte d’alta tecnologia del país inaugurat el 2020, després de la missió Hope a Mart del mes de juliol. Per motius diferents, Qatar i Iran critiquen durament el projecte.

2020 Món Societat i economia
31 de juliol de 2020 Conferència de presidents autonòmics

A San Millán de la Cogolla (la Rioja) se celebra la conferència de presidents de comunitats autònomes que encapçalà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tal de fixar els criteris de repartiment dels fons europeus de recuperació per la covid-19. No hi assisteix el president de la Generalitat Quim Torra, que critica la trobada presencial, i exigeix una reunió bilateral telemàtica per resoldre temes pendents. Torra retreu també a Sánchez la presència del rei Felipe VI a la trobada, que considera que és per netejar la imatge de la corona espanyola.

2020 Món Política i institucions
31 de juliol de 2020 El Tribunal Suprem espanyol anul·la la condemna a Otegi a instàncies del TEDH

El Tribunal Suprem espanyol anul·la la sentència del cas Bateragune que condemnava el líder Arnaldo Otegi i quatre polítics més de l'esquerra abertzale per pertinença a organització terrorista. L’anul·lació és conseqüència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del novembre del 2018 contra el Suprem per la manca d’imparcialitat en el judici i en la jutge que els va condemnar.

2020 Món Política i institucions
30 de juliol de 2020 Missió de la NASA a Mart

Des de la base de cap Canaveral la NASA du a terme el llançament de la nau que transporta el robot Perseverance a Mart. És previst que el robot es col·loqui a la superfície del cràter Jezero el febrer de 2021. El seu objectiu és trobar testimonis de vida o fòssils, i experimentar el vol en l’atmosfera del planeta amb un dron. La de la NASA és la tercera missió a Mart en menys de quinze dies després de les de la Unió dels Emirats Àrabs i de la Xina.

2020 Món Ciència i cultura
30 de juliol de 2020 Segona acusació formal contra l’exministre d’Interior italià

El Senat italià aprova obrir un procés judicial contra l’exministre de l’Interior italià pel bloqueig del vaixell de rescat Open Arms, amb més d’un centenar de migrants a bord l’estiu del 2019. L’acusació el considera presumptament responsable de detenció il·legal. El febrer de 2020 Salvini també va ser desproveït de la immunitat parlamentària pel Senat en un cas semblant.

2020 Món Política i institucions
29 de juliol de 2020 Els separatistes del Iemen del Sud acorden reintegrar-se a la coalició antihouthi

El Consell de Transició del Sud, òrgan que agrupa sectors sunnites del Iemen del Sud arriba a un acord amb el govern iemenita, reconegut internacionalment després d’un acord d’alto el foc signat al juny. A canvi, l’acord dona al Consell representació en el govern que s’ha de formar en els trenta dies següents. Aquesta absència de representació va comportar a l’abril la sortida del Consell de la coalició sunnita enfrontada a la milícia xiïta houthi en la guerra civil que es va iniciar el 2011.

2020 Món Política i institucions
24 de juliol de 2020 Acord de Goldman Sachs amb el govern de Malàisia per un cas de corrupció multimilonària

El banc Goldman Sachs arriba a un acord amb el govern de Malàisia per compensar amb 3,9 bilions de dòlars les pèrdues d’un fons estatal de desenvolupament. El frau, comès mitjançant una emissió de bons el 2012 i 2013, hauria sostret uns 2,7 mil milions de dòlars per al pagament de suborns. El dia 28 un tribunal declara l’ex-primer ministre Najib Razak culpable de tots els càrrecs de l’estafa.

2020 Món Política i institucions
24 de juliol de 2020 Inauguració de Santa Sofia com a mesquita

La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu. En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi. Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí (segle IV) i que amb la presa de Constantinoble (1435) va ser convertida en mesquita. La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec.

2020 Món Política i institucions
23 de juliol de 2020 Missió de la Xina a Mart

Des de la base de Wenchang a l’illa de Hainan, té lloc el llançament d’un coet Llarga Marxa 5 cap a Mart. La missió, que rep el nom de Tianwen-1, és previst que situï un vehicle sobre la superfície del planeta. Un dels objectius de la Tianwen-1 és l’estudi de la seva geologia.

2020 Món Ciència i cultura
21 de juliol de 2020 El Consell Europeu acorda un pla econòmic per fer front a la covid-19

Després de diversos intents fallits, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea anuncien un acord en el pla conjunt per fer front a la pandèmia de la covid-19 i els seus efectes en l’economia. El pla té com a nucli 390 mil milions d’euros en subsidis i 360 mil milions en préstecs. Espanya i Itàlia són els principals beneficiaris dels préstecs. Les discrepàncies en l’acord se centraven en la part del total dels 750 mil milions que es destinaven a subsidis i a préstecs. Contràriament a Espanya i Itàlia, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca defensaven una proporció molt més alta de préstecs. És el primer cop que la UE emet deute públic, i l’acord està sotmès a sancions i a suspensió dels subsidis en cas de no complir les condicions vinculades als subsidis.

2020 Món Societat i economia
21 de juliol de 2020 Inici del judici a l’exdictador del Sudan

Començà el judici contra Umar al-Baixir i una vintena d’ex-alts càrrecs del seu règim per la participació en el cop d’estat del 1989 amb el qual prengué el poder.

2020 Món Política i institucions
20 de juliol de 2020 El president rus substitueix el governador d’una regió enmig de protestes

El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats.

2020 Món Política i institucions
19 de juliol de 2020 Missió de la Unió dels Emirats Àrabs a Mart

S’enlaira des de l’aeroport de Tanegashima (Japó) un coet amb la sonda Hope, per estudiar el clima i l’atmosfera de Mart. La missió és una iniciativa de la Unió dels Emirats Àrabs i té un important suport científic dels Estats Units. Es preveu que la data d’arribada de la missió coincideixi amb el 50è aniversari de la fundació dels Emirats, primer estat arabomusulmà a incorporar-se a l’exploració espacial.

2020 Món Ciència i cultura
18 de juliol de 2020 Incendi a la catedral de Nantes

Es declara un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat francesa de Nantes, que destrueix l’orgue del segle XV i algunes obres d’art. L'incendi es produeix un any i tres mesos després del de Notre-Dame de París però els danys són molt menors. El dia 26 un voluntari de la catedral confessa a la policia ser l’autor de l’incendi.

2020 Món Ciència i cultura
16 de juliol de 2020 El Real Madrid guanya la Lliga 2019-20

El Real Madrid guanyà per 34è cop la Lliga espanyola de futbol en derrotar per 2 a 1 el Vila-real.

2020 Món Societat i economia
15 de juliol de 2020 Els Països Baixos porten Rússia al Tribunal d’Estrasburg

Els Països Baixos acusen formalment l’estat de Rússia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per l’atac que va fer caure l’avió MH17 a Ucraïna el 2014. Segons les investigacions dels Països Baixos l’atac de la milícia prorussa va comptar amb la participació russa. Van morir tots els 298 ocupants de l’avió, la major part dels quals ciutadans dels Països Baixos.

2020 Món Política i institucions
13 de juliol de 2020 Revocada la sanció al Manchester City

El Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) revoca la prohibició de la UEFA al primer equip del Manchester City de competir internacionalment durant dos anys. El TAS també rebutja la sentència de la UEFA segons la qual el club anglès s’havia finançat il·legalment del 2012 al 2016.

2020 Món Societat i economia
12 de juliol de 2020 Eleccions als parlaments basc i gallec

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec. Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació (31) tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força (22) seguit del Partit Socialista (10) i de Podemos (6), que pateix un fort retrocés. PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta (Vox) entra per primer cop a la cambra. A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta (42), seguit del BNG, que triplica la representació (19), i dels socialistes (14). De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia es queden sense diputats.

2020 Món Política i institucions
12 de juliol de 2020 Eleccions presidencials a Polònia

En la segona volta de les eleccions presidencials el conservador Andrzej Duda derrota amb un 51% dels vots el liberal Rafal Trzaskowski. La participació és la més alta de la Polònia postcomunista (68,2%). Duda repeteix en el càrrec, que va aconseguir el 2015.

2020 Món Política i institucions
11 de juliol de 2020 25 anys de la massacre de Srebrenica

Es commemoren els 25 anys de la massacre de Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), on moriren uns 8.000 bosniomusulmans el juliol de 1995 assassinats per forces serbobosnianes. L’expresident nord-americà Bill Clinton (que va ser clau per aturar les guerres dels Balcans de 1992-99) i el príncep de Gal·les són la principal representació internacional.

2020 Món Política i institucions
10 de juliol de 2020 Suïcidi de l’alcalde de Seül

Park Won-soon, alcalde de la capital de Corea del Sud, és trobat mort per la policia en una muntanya propera. L’alcalde deixa un missatge on demana excuses sense especificar. Park Won-soon havia estat acusat d’assetjament sexual per una treballadora a càrrec seu.

2020 Món Societat i economia
10 de juliol de 2020 Sèrbia i Kosovo reprenen converses

Després de divuit mesos d’interrupció Kosovo i Sèrbia reprenen les converses per resoldre la disputa territorial que els enfronta. La trobada, que es fa de manera telemàtica, és impulsada per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron, que consideren la resolució de la disputa imprescindible per iniciar negociacions d’ingrés a la UE.

2020 Món Política i institucions
9 de juliol de 2020 Nomenat un nou president de l’Eurogrup

L’irlandès Paschal Donohoe és elegit president de l’Eurogrup, l’òrgan de la Unió Europea que reuneix els ministres de finances de la zona euro i un dels més influents de l’organització. El portuguès Mário Centeno ha estat succeït en el càrrec per Donohoe que ha superat la ministra espanyola Nadia Calviño com a principal aspirant al càrrec tot i que aquesta tenia el suport d’Alemanya.

2020 Món Societat i economia
7 de juliol de 2020 Els Països Baixos renuncien a demanar pel sexe en els documents oficials

El govern dels Països Baixos anuncia que, a partir del 2024, els documents oficials no demanaran als ciutadans especificar el sexe. És la resposta a anys de protestes del col·lectiu LGTBI, que considera que la divisió binària en dos sexes menysté aquelles persones que no se senten identificades amb cap dels dos.

2020 Món Societat i economia
5 de juliol de 2020 Enfrontaments interètnics a Etiòpia

Almenys 166 persones moren a Etiòpia en l’onada de protestes que desencadena l’assassinat del cantant Hachalu Hundessa el 29 de juny. Hundessa era un dels líders més destacats de l’ètnia oromo, i denunciava el govern d’Etiòpia per la discriminació que practica contra el seu poble. La majoria dels morts i ferits són conseqüència dels xocs amb la policia.

2020 Món Política i institucions
3 de juliol de 2020 La justícia francesa denega l’extradició a Espanya d’un destacat etarra

La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès. Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada.

2020 Món Societat i economia
3 de juliol de 2020 Dimissió en bloc del govern francès

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix. El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern.

2020 Món Política i institucions
2 de juliol de 2020 Conflicte a l’OTAN per desavinences entre Turquia i França

França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN (operació Sea Guardian) perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia. El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa. França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia.

2020 Món Política i institucions
2 de juliol de 2020 Tercer grau per a tres presos d’Altsasu

Després de més de tres anys de presó (més d’un en règim preventiu), tres dels joves d’Altsasu condemnats a presó obtenen el tercer grau. Dos dels condemnats van obtenir-lo el desembre del 2020, i dos més encara es troben en tercer grau. El cas va tenir lloc arran d’una baralla amb guàrdies civils de paisà el 15 d’octubre de 2016 en unes circumstàncies confuses i ha estat motiu de fortes crítiques cap a la judicatura espanyola pel que es considera una sentència desproporcionada i motivada políticament.

2020 Món Política i institucions
2 de juliol de 2020 Aprovada en referèndum la reforma constitucional de Rússia

Els òrgans electorals de Rússia anuncien que la proposta de reforma constitucional sotmesa a referèndum té l’aprovació del 78% dels electors. La reforma permet a Vladímir Putin mantenir-se en el poder fins al 2036. Les votacions van començar el 25 de juny i van acabar l’1 de juliol. L’oposició denuncia nombroses irregularitats.

2020 Món Política i institucions
1 de juliol de 2020 La UE autoritza un fàrmac contra el virus de la covid-19

La Comissió Europea autoritza l’ús del remdesivir com a tractament contra el SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19. El remdesivir és un antiviral que es va desenvolupar per combatre el virus de l’Ebola, però que les primeres proves indiquen que és eficaç contra el SARS-CoV-2. Les autoritats de la UE acceleren els tràmits per a la comercialització per evitar que els Estats Units n’acaparin totes les existències.

2020 Món Societat i economia
1 de juliol de 2020 Mort de centenars d’elefants a Botswana

Les autoritats de Botswana i entitats conservacionistes alerten que des del mes de maig més de 300 cadàvers d’elefants africans han estat trobats morts a la zona del delta interior de l’Okavango. Es descarta que aquestes morts siguin obra de caçadors furtius perquè els elefants conserven intactes els ullals. Al setembre, s'anuncia que els resultats d'investigacions en laboratoris de diversos llocs del món coincideixen a assenyalar la ingesta de cianobactèries, una toxina produïda per algues microscòpiques, com la causa de la mort dels elefants. Botswana concentra la població d’elefants africans més gran del món (uns 1.300).

2020 Món Ciència i cultura
1 de juliol de 2020 Alemanya comença la presidència rotatòria de la UE

Alemanya relleva Croàcia en la presidència de la UE, que per darrer cop representa la cancellera Angela Merkel. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica resultant, així com el tancament definitiu del Brexit són les qüestions que ha d’afrontar fins al mes de desembre, quan Portugal assumirà el càrrec.

2020 Món Política i institucions
30 de juny de 2020 El rei de Bèlgica lamenta el règim colonial

En ocasió del 60è aniversari de la independència, el rei Felip de Bèlgica envia una carta al president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, on lamenta el patiment d’un gran nombre de congolesos durant el domini colonial belga. És el primer cop que un monarca belga es refereix en aquests termes a aquesta qüestió. En 1808-1908, l’avantpassat de Felip, Leopold II, va aconseguir un domini personal de gran part del territori belga del Congo, que va ser governat amb una gran crueltat.

2020 Món Política i institucions
30 de juny de 2020 Alemanya dissol parcialment un comando d’elit per vincles amb l’extrema dreta

La ministra de defensa alemanya anuncia la reestructuració del cos d’elit KSK. Al mes de maig es van localitzar armes i explosius al domicili d’un dels seus membres, prop d’una vintena dels quals (d’un total d’un miler) són sospitosos d’activisme d’extrema dreta. També s’ha localitzat propaganda de l’època nazi en alguna de les casernes.

2020 Món Societat i economia
29 de juny de 2020 El govern de l’Índia prohibeix diverses apps xineses

El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh.

2020 Món Política i institucions
29 de juny de 2020 Un ex primer ministre francès, condemnat a presó per corrupció

François Fillon, primer ministre de França en 2007-10, és condemnat a cinc anys de presó (tres dels quals suspesos), al pagament d’una multa i a una inhabilitació de deu anys pel pagament de feines fictícies a la seva dona, que també és condemnada.

2020 Món Política i institucions
28 de juny de 2020 La Xina aprova la llei de seguretat

Després de ser aprovada per la cambra legislativa i signada pel president Xi Jinping, la Xina aprova la Llei de seguretat, establerta per ser aplicada sobretot a Hong Kong. La llei inclou quatre delictes: secessió, subversió contra el govern central, terrorisme i col·laboració amb agents estrangers que posin en perill la unitat nacional. La llei s’incorpora a l’estatut especial de Hong Kong i també preveu que, en cas de conflicte amb les lleis estatals, aquestes tenen precedència. L’oposició considera la nova llei el final de l’autonomia de Hong Kong i de la seva limitada democràcia. La llei entra en vigor el dia 1 de juliol.

2020 Món Política i institucions
27 de juny de 2020 Nou govern a la República d’Irlanda

Després de més de cinc mesos de negociacions, Irlanda inaugura nou govern. N’és el primer ministre (taoiséach, en irlandès) Micheál Martin, líder del Fianna Fáil. L’acord de govern de coalició entre aquest partit, el Fine Gael de l’anterior primer ministre Leo Varadkar i els ecologistes preveu que Varadkar substitueixi Martin el desembre del 2021. És el primer cop des de la guerra civil (1922-23) que el Fine Gael i el Fianna Fáil comparteixen govern.

2020 Món Política i institucions
25 de juny de 2020 El TJUE sentencia contra els CIE espanyols

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que Espanya no pot tancar demandants d'asil als centres d'internament d'estrangers (CIE) per manca de places en centres d'acollida. És la resposta prejudicial d'un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional. La resposta del Tribunal de Luxemburg contradiu la petició de la Fiscalia, que pretenia denegar la competència del jutge d’instrucció en el cas de sol·licitud d’asil.

2020 Món Política i institucions
25 de juny de 2020 La UE aprova el primer medicament contra la covid-19

L’Agència Europea del Medicament aprova l’ús del remdesivir en pacients greus de COVID-19. El remdesivir, desenvolupat per l’empresa nord-americana Gilead i comercialitzat amb el nom de Veklury, rep l’aval de la Comissió Europea el 6 de juliol, però subjecte a una sèrie de condicions d’ús. L’1 de maig la Food and Drugs Administration dels Estats Units va aprovar-ne l'ús, també amb limitacions.

2020 Món Societat i economia
23 de juny de 2020 Rebrot de la covid-19 a Alemanya

El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh (uns 650.000 habitants) per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1.500 treballadors. Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots. El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament (previst per al dia 10).

2020 Món Societat i economia
23 de juny de 2020 La Xina llança el darrer satèl·lit d’un GPS propi

La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèl·lits Beidou. Un cop en òrbita, el satèl·lit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus.

2020 Món Societat i economia
22 de juny de 2020 L’Aràbia Saudita suspèn el pelegrinatge internacional a la Meca per la covid-19

El govern de l’Aràbia Saudita prohibeix als musulmans estrangers anar a la Meca per al pelegrinatge anual, només permès als ciutadans d’aquest país (una minoria en relació amb els prop de 2 milions de visitants que cada any acudeixen a l’espai més sagrat de l’islam). La mesura extraordinària es pren per evitar els contagis del virus de la covid-19, i l’accés a la Meca comença el 29 de juliol amb un estricte control sanitari. L’Aràbia Saudita té una de les taxes d’infecció més altes de l’Orient Mitjà.

2020 Món Societat i economia
22 de juny de 2020 Descobertes les restes d’un important monument prehistòric a Anglaterra

Un equip d’arqueòlegs de diverses universitats de la Gran Bretanya anuncia el descobriment d’un antic monument neolític a uns 3 kms de Stonehenge. El monument, d’uns 4.500 anys d’antiguitat, consisteix en un anell d’uns 2 kms de diametre format per una sèrie de grans fossats.

2020 Món Ciència i cultura
18 de juny de 2020 L’aerolínia Level Europe, en fallida

L’aerolínia de baix cost Level Europe, amb seu a Viena, es declara en fallida perquè no pot assumir les pèrdues pel descens de vols contractats a causa de la pandèmia de la covid-19. Level Europe pertany a International Airlines Group (IAG) i va ser fundada el 2017 juntament amb una altra filial de nom Level per a vols intercontinentals de baix cost, amb base a Barcelona.

2020 Món Societat i economia
16 de juny de 2020 Enfrontament armat entre forces de l’Índia i de la Xina al Caixmir

Més de 20 soldats indis morts és el resultat de l’enfrontament armat amb forces xineses al territori de Ladakh (Caixmir indi). Ambdós estats s’acusen d’haver traspassat la línia fronterera. És l’incident militar més greu a la zona des de la breu guerra sinoíndia (1962), que acabà amb la cessió per part de l’Índia d’una zona equivalent a Suïssa.

2020 Món Política i institucions
15 de juny de 2020 La UE autoritza la reobertura parcial de l’espai Schengen

Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada.

2020 Món Política i institucions
14 de juny de 2020 Documents de la CIA involucren Felipe González en la creació dels GAL

El diari La Razón informa que, en documents desclassificats dels serveis secrets nord-americans als quals ha tingut accés, s’afirma que l’expresident del govern espanyol Felipe González va autoritzar la creació d’una banda terrorista per combatre ETA al marge de la llei. Entre els anys 1984-87 els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) van perpetrar tres segrestos i una trentena d’atemptats, i sempre s’havia esmentat González com a probable impulsor dels escamots.

2020 Món Política i institucions
11 de juny de 2020 Primer cas d’un pacient amb VIH resistent a tots els antiretrovirals

La revista The Lancet Microbe publica un estudi d’IrsiCaixa-ICREA on es descriu el primer cas d’un pacient infectat de VIH resistent a les 5 famílies de fàrmacs orals que s'utilitzen habitualment contra el virus de la sida. El pacient, diagnosticat el 1989, no respon als medicaments.

2020 Món Societat i economia
11 de juny de 2020 Retirada d’honors a un expolicia franquista

El Congrés dels Diputats aprova amb els vots en contra de Vox i d’un dels diputats del PP (la resta dels quals s’absté) la retirada de medalles a l’expolicia Antonio González Pacheco (àlies Billy el Niño), conegut i processat per tortures i per crims contra la humanitat durant el franquisme. La retirada d’honors al policia va ser una de les condicions de Podemos per investir Pedro Sánchez, però finalment es du a terme pòstumament, ja que va morir el 7 de maig.

2020 Món Política i institucions
11 de juny de 2020 Represa del campionat de la Lliga espanyola de futbol

Després d’una interrupció de tres mesos (des del 12 de març) a causa de la covid-19 es reprèn el campionat de Lliga de la primera divisió espanyola de futbol amb el partit Sevilla-Betis. Tanmateix, el retorn dels partits està a subjecte a un protocol sanitari estricte aplicat als jugadors i amb els estadis sense públic.

2020 Món Societat i economia
10 de juny de 2020 Identificat l’assassí d’Olof Palme

La fiscalia sueca identifica Stig Engström, que es va suïcidar l’any 2000, com a autor de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986. Amb aquesta declaració l’estat suec dona per tancada una investigació que ha durat 34 anys.

2020 Món Política i institucions
8 de juny de 2020 Judici a l’exmilitar salvadorenc acusat d’assassinar el jesuïta Ignacio Ellacuría

L’Audiència Nacional obre el judici a l’excoronel i exviceministre de defensa del Salvador Inocente Montano, acusat de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes espanyols més, i dues dones l’any 1989. Montano, acusat de formar part d’un grup d’extrema dreta oposat a negociar acords amb la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, va ser extradit a Espanya el 2017 des dels Estats Units, on estava empresonat des del 2002 per frau a immigració. Espanya ha demanat sense èxit al Salvador l’extradició d’altres presumptes implicats en la matança.

2020 Món Política i institucions
6 de juny de 2020 L’AIEA acusa l’Iran de denegar-li l’accés a les centrals nuclears

L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) informa que en els darrers quatre mesos l’Iran ha denegat l’accés dels seus inspectors a tres centrals sospitoses d’enriquir urani. L’anunci es fa públic enmig de les tensions de l’Iran amb els Estats Units, que es van retirar del tractat del 2015 pel qual l’Iran renunciava a part dels seus projectes nuclears.

2020 Món Política i institucions
4 de juny de 2020 Retirat un article sobre la hidroxicloroquina enmig d’una polèmica

The Lancet, publicació mèdica de referència mundial, retira un article sobre els efectes de la hidroxicloroquina després que Surgisphere, l’empresa que va dur a terme la investigació, es negués a facilitar les seves dades perquè fossin revisades per un equip independent. El 22 de maig es va publicar l’article, on s'afirmava que els tractaments amb hidroxicloroquina augmentaven el risc de mort entre els pacients. Arran de l’estudi, l’OMS va aturar el seu assaig clínic Solidaritat amb aquest medicament, generalment emprat contra la malària, com a possible tractament de la covid-19. A finals de maig, el diari The Guardian va publicar dos articles que qüestionaven les dades i la metodologia de Surgisphere. El mateix dia que The Lancet retira l’article, l’OMS reprèn l’assaig Solidaritat.

2020 Món Ciència i cultura
3 de juny de 2020 Descobriment d’una gran estructura arquitectònica de la civilització maia

Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco. Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC. El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1.400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial.

2020 Món Ciència i cultura
30 de maig de 2020 S’enlaira amb èxit la missió SpaceX/NASA cap a l’EEI

Des de la base de cap Canaveral de Florida té lloc l’enlairament del coet Falcon 9, que transporta la càpsula Dragon amb dos astronautes cap a l’Estació Espacial Internacional. Dinou hores després del llançament (previst per al 29 de maig però que es va ajornar pel mal temps), el Dragon s’acobla amb èxit a l’EEI. És la primera missió tripulada de la NASA a l’EEI en nou anys, i la primera a utilitzar els serveis d’una empresa privada per a aquest fi (SpaceX). A partir d’ara, és previst que el transport de les missions de la NASA a l’EEI es dugui a terme amb els coets reutilitzables de SpaceX.

2020 Món Ciència i cultura
29 de maig de 2020 El govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital

El consell de ministres del govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital, una prestació per a les persones vulnerables, en situació de pobresa extrema, el nombre de les quals ha crescut amb la crisi causada per la pandèmia de la covid-19. A Catalunya, la renda garantida de ciutadania (aprovada el 2017) serà compatible amb la nova prestació estatal, que es preveu que es comenci a cobrar al juny.

2020 Món Societat i economia
27 de maig de 2020 Twitter adverteix per primer cop sobre una piulada del president Trump

Twitter adjunta a un missatge del president Donald Trump un advertiment sobre la fiabilitat de la seva afirmació, segons la qual els vots per correu són “substancialment fraudulents”. És el primer cop que la xarxa social adverteix sobre un missatge del president Trump. El dia 29 Twitter li retira una altra piulada per “glorificació de la violència” quan el president, referint-se a les protestes a Minneapolis hi afirma: “quan el pillatge comença, comencen els trets”. El mateix dia, el president Trump signa una ordre executiva per limitar les atribucions de les plataformes digitals sobre els missatges dels usuaris.

2020 Món Societat i economia
26 de maig de 2020 Onada de protestes als Estats Units contra la mort d’un home negre per la policia

Una onada de protestes multitudinàries contra el racisme que s’estén per tots els Estats Units té l'origen en la mort de George Floyd, un ciutadà negre. Detingut el 25 de maig per la policia a Minneapolis, un dels agents el va mantenir a terra amb el genoll al coll prop de 9 minuts fins que Floyd va morir asfixiat. Gravada i difosa per les xarxes socials, aquesta mort desencadena protestes i manifestacions multitudinàries arreu dels Estats Units contra la violència policial indiscriminada de la policia envers els afroamericans. Les protestes, sota el lema Black lives matter (les vides dels negres importen), reuneixen també un gran nombre de persones d’altres comunitats i s'internacionalitzen en un moviment contra el racisme (a Barcelona, el 7 de juny té lloc una manifestació).

2020 Món Política i institucions
25 de maig de 2020 Destitució del cap de la Guàrdia Civil

El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança”. L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos. El 27 de maig destitueix el tercer comandament. El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte en les circumstàncies de la covid-19. El 8 de juny la jutge arxiva la causa perquè no observa indicis de delicte. Pérez de los Cobos va ser el coordinador policial durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

2020 Món Política i institucions
24 de maig de 2020 Comença el judici a Benjamin Netanyahu per corrupció

Una setmana després de la investidura de Benjamin Netanyahu com a nou primer ministre d’Israel un tribunal de Jerusalem obre el judici en contra seu. Netanyahu, en el càrrec des del 2009, està acusat de suborn, frau i abús de confiança.

2020 Món Política i institucions
23 de maig de 2020 Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant el confinament

El partit d’extrema dreta Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant l’ordre de confinament d’aquest contra la covid-19. La convocatòria de Vox té un cert èxit a Madrid i un seguiment molt reduït a Barcelona. El PP també crida a mobilitzar-se contra el govern de Sánchez.

2020 Món Política i institucions
22 de maig de 2020 98 morts en estavellar-se un avió al Pakistan

Un Airbus A320-214 de Pakistan International Airlines s’estavella poc abans d’aterrar a l’aeroport internacional de Karachi. Tots els ocupants de l’avió moren (incloent-hi l’únic supervivent, poc després de l’accident). Es creu que la causa podria ser un mal funcionament del tren d’aterratge.

2020 Món Societat i economia
20 de maig de 2020 Cinquena pròrroga de l’estat d’alarma per la covid-19

El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez aprova la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions. Les anteriors van ser el 25 de març, el 9 d’abril, el 22 d’abril i el 6 de maig. Al llarg d’aquest temps, el suport que obté Sánchez en les votacions al Congrés es redueix cada cop més.

2020 Món Societat i economia
19 de maig de 2020 El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra el servei d’intel·ligència

El Tribunal Constitucional alemany sentencia que el Servei d’Intel·ligència Federal (BND) va vulnerar drets fonamentals quan va interceptar informacions de mitjans de comunicació estrangers al llarg dels anys anteriors. El cas té l’origen en les filtracions del ciberactivista Edward Snowden (2013) que va revelar activitats d’espionatge global dutes a terme per l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, en què rebia assistència dels serveis d’intel·ligència de països aliats, entre els quals el BND.

2020 Món Política i institucions
18 de maig de 2020 Pas del cicló Amphan

Entre els dies 16 i 21 de maig té lloc pel golf de Bengala el pas del cicló Amphan en direcció N-S, amb pluges torrencials i vents de fins a 250 km/h i que afecta el nord-est de l’Índia, Bangladesh, Sri Lanka i Bhutan. És el més fort dels registrats a la zona des del 1999. Tot i que la pèrdua de vides humanes és relativament baixa (uns 130 morts), el cost econòmic és el més elevat mai registrat. La ciutat de Calcuta és especialment castigada.

2020 Món Societat i economia
17 de maig de 2020 Nou govern a Israel

Després d’un any i mig de bloqueig, s’investeix un nou govern a Israel. Benjamin Netanyahu, encausat per corrupció, torna a ser nomenat primer ministre fins a la meitat de la legislatura, quan és previst que el substitueixi Benny Gantz, el líder del soci de coalició del Likud.

2020 Món Política i institucions
17 de maig de 2020 Acord per compartir el poder a l’Afganistan

El president de l’Afganistan Ashraf Ghani i el seu rival Abdul·lah Abdul·lah signen un acord per compartir els poders de la presidència. L’acord posa fi a mig any d’incertesa, després que Abdul·lah qualifiqués de fraudulenta la victòria de Ghani en les eleccions del setembre de 2019 i fos proclamat al febrer. Els termes de l’acord preveuen que Ghani continuï com a titular del càrrec i que Abdul·lah encapçali les negociacions amb els talibans. També preveuen que tots dos designin el mateix nombre de ministres del govern.

2020 Món Política i institucions
16 de maig de 2020 Protestes a Bòsnia per un homenatge a col·laboracionistes nazis

Organitzacions antifeixistes protesten per una missa oficiada a Sarajevo en memòria dels ústaixes, que van establir un règim pronazi regit pels croats durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta celebració es duia a terme a Bleiburg (Àustria), darrer bastió dels ústaixes, però la covid-19 comporta que se celebri a Sarajevo.

2020 Món Ciència i cultura
15 de maig de 2020 Segona dimissió d’un ministre de sanitat al Brasil

El ministre de sanitat del Brasil dimiteix el càrrec després que el president del Brasil Jair Bolosonaro decreti l’obertura de gimnasos i salons de bellesa. És la segona dimissió d’un ministre de sanitat en menys d’un mes.

2020 Món Societat i economia
15 de maig de 2020 L’Eurogrup aprova els crèdits contra la pandèmia

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO.

2020 Món Societat i economia
14 de maig de 2020 El Tribunal d’Estrasburg condemna França per l’intent d’expulsions de gitanos del 2013

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França a indemnitzar set ciutadans romanesos per intentar expulsar-los i deixar-los durant un temps sense les necessitats bàsiques cobertes. El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Manuel Valls, que aleshores era ministre de l’interior de França, va ser responsable d’aquesta política i va proposar, també, retornar entre 5.000 i 20.000 gitanos romanesos i búlgars que vivien en campaments.

2020 Món Societat i economia
14 de maig de 2020 El TJUE censura Hongria per les detencions de migrants

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que la detenció de migrants per part de les autoritats hongareses a les zones de trànsit fronterer entre Hongria i Sèrbia és il·legal. Més de 300 migrants han estat detinguts a causa del refús d’Hongria o Sèrbia a acollir-los, i quasi la meitat excedeix de molt el temps de detenció autoritzat per la legislació de la UE (18 mesos). Dues famílies afectades, una afganesa i l’altra iraniana, van denunciar l’estat hongarès al TJUE.

2020 Món Societat i economia
13 de maig de 2020 Atemptat en un hospital maternal de Kabul

24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia. El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral. L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes.

2020 Món Societat i economia
11 de maig de 2020 Una de les primeres companyies aèries de Llatinoamèrica es declara en fallida.

La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19. La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions. Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia.

2020 Món Societat i economia
9 de maig de 2020 Més de 20 morts en atemptats al Níger

Grups de terroristes motoritzats assassinen a trets una vintena de persones en incursions a la regió de Tillaberi (Níger) fronterera amb Mali, Burkina Faso i Benín. La pandèmia de la covid-19 comporta un augment de l’activitat terrorista al Sahel per part de grups com ara Al-Qaeda i Estat Islàmic.

2020 Món Política i institucions
5 de maig de 2020 El govern de Filipines ordena el tancament de la primera emissora del país

L’òrgan regulador ordena clausurar les emissions d’ABS-CBN, el primer grup privat de comunicacions de les Filipines, que es mostra sovint crític amb el president Rodrigo Duterte. La cadena denuncia el tancament al Tribunal Suprem el qual, tanmateix, emplaça el govern a donar resposta a la reclamació. El 10 de juliol, el parlament (controlat per Duterte) rebutja renovar la llicència d'emissió d'ABS-CBN per als següents 25 anys. 

2020 Món Societat i economia
5 de maig de 2020 Una sentència del Tribunal Constitucional alemany qüestiona el Banc Central Europeu

El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra la compra de deute públic del Banc Central Europeu (en el qual el Banc Central Alemany participa de manera significativa) l’any 2015 per fer front a la crisi de l’eurozona. L’alt tribunal considera responsables el parlament i el govern alemanys per no haver actuat davant una mesura que considera contrària a les lleis alemanyes. Tot i que el litigi fa referència a una mesura passada, podria comprometre el programa d’ajuts del BCE a la recuperació de l’economia europea en la crisi de la pandèmia de la covid-19. El BCE ha de provar en els tres mesos vinents que les mesures que va prendre Mario Draghi, predecessor de l’actual presidenta, estaven justificades.

2020 Món Societat i economia
4 de maig de 2020 Retornats a Nigèria milions robats per un antic dictador

Els Estats Units i la dependència britànica de Jersey retornen a Nigèria més de 270 milions d’euros que l’exdictador Sani Abacha va sostreure de les arques públiques durant el seu mandat (1993-98). Aquesta quantitat és, tanmateix, una petita part del total de què es va apropiar, estimat en més de 4 mil milions. En els darrers anys Suïssa ha retornat prop de mil milions.

2020 Món Societat i economia
3 de maig de 2020 Itàlia comença el desconfinament per la covid-19

El govern italià anuncia l’aixecament d’algunes restriccions als ciutadans imposades per combatre la covid-19. El 9 de març, Itàlia, un dels països amb un nombre més alt de morts i infectats per la pandèmia, va ser el primer estat del món a decretar el confinament total de la població.

2020 Món Societat i economia
2 de maig de 2020 Enfrontaments entre l’Estat Islàmic i paramilitars iraquians

Més de deu morts és el resultat dels enfrontaments a la província iraquiana de Diyala entre militants de l’anomenat Estat Islàmic i membres de les Forces de Mobilització Popular, organització paramilitar xiïta que col·labora amb les forces governamentals. Tot i que EI va perdre el març de 2019 el darrer dels territoris que controlava, escamots d’insurgents continuen des de llavors les seves accions, intensificades des de les protestes antigovernamentals del novembre i la crisi de govern subsegüent.

2020 Món Política i institucions
1 de maig de 2020 Es fa públic que Joan Carles I va portar 1,7 milions d’euros en metàl·lic a Suïssa

El diari El País informa que l’actual rei emèrit d’Espanya Joan Carles I va transportar el 2010, quan era rei titular, 1,7 milions d’euros en metàl·lic a Suïssa. El gestor a Suïssa de l’ara rei emèrit, Arturo Fasana, que va rebre els diners, va confirmar els fets l’octubre de 2018 davant del fiscal de Ginebra que investiga els comptes de Joan Carles a Suïssa. Els diners, segons aquestes fonts, procedien d’una donació del soldà de Bahrain.

2020 Món Societat i economia
30 d'abril de 2020 Alemanya il·legalitza Ḥizb Allāh

Alemanya anuncia la il·legalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh. Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites. La Unió Europea només manté en la il·legalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista.

2020 Món Política i institucions
28 d'abril de 2020 Més de 40 morts en un atemptat a la ciutat siriana d’Afrin

La deflagració d’un cotxe ple de combustible causa la mort de més de 40 persones, entre els quals una desena de nens, en un mercat d’Afrin, ciutat del Kurdistan sirià fronterera amb Turquia. Afrin va ser presa el 2018 per la milícia proturca enfrontada al govern sirià i a l’YPG, la milícia kurda de Síria, que el govern turc acusa de l’atemptat i que vincula al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que opera a Turquia. L’YPG nega ser l’autor de l’atemptat.

2020 Món Política i institucions
26 d'abril de 2020 Dirigents del Iemen del Sud trenquen la coalició governamental

El Consell de la Transició del Sud, l’òrgan dels sunnites del Sud del Iemen es declara desvinculat del pacte amb el govern. El CTS, que controla el port d’Aden, va signar al novembre amb l’aprovació de l’ONU un acord de pau amb el govern prosaudita. Des del 2015 aquest i el CTS, que rep el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, combaten els houthis xiïtes, els quals al seu torn reben el suport de l’Iran. Des que va entrar en vigor l’acord el CTS s’ha queixat de no tenir prou representació en els òrgans de govern.

2020 Món Política i institucions
25 d'abril de 2020 Dimiteix el ministre de justícia del Brasil per diferències amb el president

El ministre de justícia del Brasil, Sergio Moro, dimiteix l’endemà que el president Jair Bolsonaro cessi el cap de la policia federal. Sergio Moro retreu al president Bolsonaro d’haver actuat de manera irresponsable i arbitrària interferint amb aquesta mesura la lluita anticorrupció que ell encapçalava. Després del ministre de salut, al qual va obligar a dimitir la setmana anterior, Moro és la segona baixa del govern per desacords amb el president.

2020 Món Política i institucions
24 d'abril de 2020 Primera condemna a Espanya per arreglar partits de futbol

L'Audiència Provincial de Navarra condemna nou directius i futbolistes dels equips de primera divisió del Valladolid i el Betis a penes d’entre un i 8 anys i 8 mesos de presó per arreglar partits en la temporada 2013-14. Els condemnats, a més, hauran d’indemnitzar amb 2.340.000 euros l’Osasuna, el club perjudicat per aquest frau. És la primera sentència condemnatòria a l’estat espanyol per aquest delicte.

2020 Món Societat i economia
24 d'abril de 2020 Rebutjat l’ERO de Ryanair

L’Audiència Nacional anul·la l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus.

2020 Món Societat i economia
24 d'abril de 2020 Procés a Alemanya contra un acusat de genocidi

Un tribunal de Frankfurt processa per genocidi un membre de l’anomenat Estat Islàmic. El presumpte autor del crim, un comandament de l’organització terrorista de la qual posteriorment va desertar, va esclavitzar una nena yazīdí fins a deixar-la morir de set en un camp de presoners de Fallujah l’any 2015. El 2019 la dona alemanya de l’acusat va ser jutjada per un tribunal de Frankfurt pel mateix cas.

2020 Món Política i institucions
23 d'abril de 2020 El Consell Europeu aprova un fons de recuperació de la crisi de la covid-19 sense concretar-ne el funcionament

El Consell Europeu aprova la creació d’un fons d’1,5 bilions d’euros per a la recuperació de l’economia europea. Tanmateix, més enllà d’aquest compromís, hi ha fortes divergències entre els estats membres en com s’ha de vincular aquest fons amb el pressupost de la UE dels propers set anys.

2020 Món Societat i economia
22 d'abril de 2020 Primer judici contra el règim sirià per tortures

Un tribunal de Coblença (Alemanya) obre el judici contra dos membres del servei secret sirià. Als dos processats, un alt comandament i el seu subordinat, que van canviar de bàndol i van fugir a Alemanya, se’ls acusa d’haver torturat almenys 4.000 persones en una presó de Damasc entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012. El 2002 va entrar en vigor la llei que permet als tribunals alemanys jutjar crims contra la humanitat encara que ni els acusats o les presumptes víctimes siguin ciutadans alemanys. L’acusació ha estat cursada per refugiats sirians supervivents de les tortures amb el suport d’organitzacions per als drets humans.

2020 Món Política i institucions
20 d'abril de 2020 Acord de govern a Israel

Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud) i Benny Gantz (coalició Blanc i Blava) signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern. L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19. El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres.

2020 Món Política i institucions
19 d'abril de 2020 Un franctirador provoca la pitjor matança de la història al Canadà

Al llarg de 14 hores dels dies 18 i 19 d’abril un franctirador solitari provoca la pitjor massacre en la història del Canadà (22 víctimes mortals). L’assassí, que anava camuflat amb uniforme de la policia i que havia simulat els distintius policials al seu cotxe, és abatut en un intercanvi de trets amb agents de les forces de seguretat.

2020 Món Societat i economia
18 d'abril de 2020 El primer ministre de Lesotho ordena desplegar l’exèrcit als carrers

Un dia després que el Tribunal Constitucional rebutgi la dissolució del Parlament dictada pel primer ministre de Lesotho, Thomas Thabane, aquest ordena el desplegament de l’exèrcit “per restaurar l’ordre”. Thabane està acusat des del mes de febrer del 2020 d’haver assassinat la seva dona, i malgrat les fortes pressions es nega a dimitir. L'11 de maig cau la coalició de govern presidida per Thabane, el qual dimiteix el càrrec una setmana després (19 de maig). 

2020 Món Política i institucions
17 d'abril de 2020 La Xina registra un creixement negatiu per primer cop en dècades

Informes oficials fan públic el retrocés del PIB xinès fins al -6,8% en el primer trimestre de 2020. És el primer cop des que hi ha estadístiques fiables a la República Popular que aquesta magnitud presenta valors negatius, a conseqüència dels efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la segona economia mundial.

2020 Món Societat i economia
16 d'abril de 2020 El president del Brasil cessa el ministre de sanitat

El president del Brasil Jair Bolsonaro força la dimissió del ministre de salut Luiz Henrique Mandetta. Mandetta havia instat la població a confinar-se i a mantenir la distància de seguretat per tal d'evitar contagis del virus de la covid-19, contràriament als pronunciaments del president, que el 20 d’abril dona suport públic a les protestes anticonfinament.

2020 Món Política i institucions
15 d'abril de 2020 Eleccions parlamentàries a Corea del Sud

El Partit Democràtic del president Moon Jae-in guanya clarament les eleccions de la República de Corea (163 escons sobre 300). Per primer cop en 16 anys els partits d’esquerra tenen majoria absoluta al parlament. S’atribueix aquesta victòria a la bona gestió de la pandèmia de la covid-19.

2020 Món Política i institucions
15 d'abril de 2020 Els Estats Units suspenen la contribució a l’OMS

El president dels Estats Units Donald Trump anuncia la suspensió de la contribució nord-americana a l’Organització Mundial de la Salut (prop d’un 15%). Trump justifica la decisió acusant l’organisme internacional de mala gestió de la covid-19 (un retret del qual ell mateix ha estat objecte tant als Estats Units com internacionalment) i, especialment de complicitat amb la Xina, que considera “culpable” de la pandèmia. Tot i que l’OMS respon les crítiques, després d’una nova onada de desqualificacions de Trump, els membres de l’OMS acorden impulsar una investigació independent sobre la gestió de la pandèmia (19 de maig).

2020 Món Societat i economia
14 d'abril de 2020 Les autoritats ucraïneses declaren controlat l’incendi prop de Txernòbil

El govern ucraïnès anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar la primera setmana del mes d’abril i que va afectar més de 3.000 hectàrees, part de les quals es troben dins de la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil. El perill d’aquest incendi és que, a banda de la possibilitat d’arribar a la central, aixequés grans quantitats de material radioactiu ara dipositats al sòl. Tot i això, a conseqüència dels fums de l’incendi, una gran part d’Ucraïna, incloent-hi la capital, Kyiv, es converteix en la més contaminada del món els dies següents (en part també per la caiguda de l’activitat industrial en moltes zones per la covid-19).

2020 Món Societat i economia
12 d'abril de 2020 Acord de l’OPEP per a una reducció de la producció de petroli sense precedents

L’Organització Mundial de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i altres països productors com Rússia i els Estats Units acorden una reducció de la producció del 10% per fer front a la caiguda del consum com a resultat de la pandèmia de la covid-19. Es tracta d’una retallada sense precedents i afecta molt negativament estats que basen la seva economia en l’exportació de cru. El dia 20, el preu del barril nord-americà baixa a -37 dolars, el primer cop que el petroli té un valor negatiu.

2020 Món Societat i economia
12 d'abril de 2020 Execució de l’assassí del president fundador de Bangla Desh

Abdul Majed, detingut el 7 d’abril i condemnat a mort per l’assassinat l’any 1975 del primer president de Bangla Desh, Mujibur Rahman, és penjat a Dacca després de ser-li denegada la petició de clemència. Majed, exoficial de l'exèrcit, va fugir del país després que la filla de Rahman i actual primera ministra, Sheikh Hasina, fos elegida per primera vegada (1996).

2020 Món Política i institucions
10 d'abril de 2020 Erupció de l’Anak Krakatau

El volcà Anak Krakatau (Indonèsia) entra en erupció. Durant unes hores projecta fum i cendra fins a 15 quilòmetres. És la primera erupció important del volcà des que va sorgir el 22 de desembre de 2018 a partir de l’erupció del Krakatau, que va col·lapsar i va provocar un tsunami amb 400 víctimes mortals. En aquesta ocasió no es registren danys d’importància.

2020 Món Societat i economia
9 d'abril de 2020 L’Eurogrup aprova 500.000 milions d'euros en ajuts contra la crisi de la covid-19

Els ministres de finances de la zona euro (Eurogrup) aproven ajudes i préstecs contra la crisi de la covid-19 per valor de 500.000 milions d’euros. L’acord ha hagut de superar les reticències d’alguns estats membres, especialment dels Països Baixos, que es neguen a mutualitzar el deute, i que finalment cedeixen en l’exigència de reclamar als països beneficiaris reformes estructurals, cosa a la qual s'oposen sobretot Itàlia i Espanya.

2020 Món Societat i economia
8 d'abril de 2020 Bernie Sanders abandona la cursa a la presidència dels Estats Units

Bernie Sanders renuncia a ser candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre. Sanders, de l’ala esquerra del Partit Demòcrata i molt crític amb la cúpula dirigent d’aquest, justifica la retirada per l’emergència de la covid-19 i per la reducció dràstica de les seves opcions. L’exvicepresident de Barack Obama Joe Biden resta així com el candidat que aspira a derrotar Donald Trump.

2020 Món Política i institucions
8 d'abril de 2020 El Tribunal de Luxemburg insta Polònia a suspendre l’òrgan disciplinari dels jutges

El Tribunal de Justícia Europeu sentencia que Polònia ha de deixar sense efecte l’òrgan disciplinari del Tribunal Suprem creat el 2017 i controlat pel Parlament, on el partit Llei i Justícia té majoria. La Comissió Europea, que va adreçar la pregunta al TJE, argumentava que l’òrgan soscava la independència judicial en favor del legislatiu.

2020 Món Política i institucions
8 d'abril de 2020 Comença a aixecar-se el confinament total de Wuhan

El govern de la Xina comença el desconfinament gradual de Wuhan. La ciutat xinesa de la província de Hebei va ser posada sota confinament el 23 de gener (76 dies) i, segons els indicis, va ser el primer focus de contagi del virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de la COVID-19. És previst que el desconfinament s’apliqui gradualment i no es descarta l’aparició de nous brots. Segons dades oficials a Wuhan (11 milions d’habitants), els infectats pel virus han estat més de 50.000 i les morts més de 2.500 (prop del 80% a tota la Xina).

2020 Món Societat i economia
7 d'abril de 2020 Un tribunal australià revoca la pena de presó a un cardenal per pederàstia

El Tribunal Suprem d’Austràlia anul·la la condemna de sis anys de presó al cardenal George Pell. Pell, extresorer del Vaticà, va ser declarat l’any 2018 culpable d’abusar de dos menors a Melbourne als anys noranta. El Tribunal justifica la decisió en considerar que existeixen dubtes raonables que els abusos s’haguessin produït.

2020 Món Política i institucions
7 d'abril de 2020 Condemnat en absència l’expresident de l’Equador

El Tribunal Nacional de Justícia de l’Equador condemna l’expresident Rafael Correa a 8 anys de presó i a 25 anys d’inhabilitació com a responsable d’una xarxa corrupta que entre 2012 i 2016, quan era president, va rebre, a canvi de contractes avantatjosos, fons amb els quals va finançar la seva coalició, Alianza País. Després de ser succeït pel nou president, Lenín Moreno, el maig de 2017, Correa va anar a Bèlgica, on resideix. L’any 2018, l’Equador en reclamà l’extradició. Juntament amb Correa, el Tribunal condemna també diversos alts càrrecs que van formar part del seu govern.

2020 Món Política i institucions
7 d'abril de 2020 Dimiteix el director del Consell Europeu de Recerca

Mauro Ferrari dimiteix la direcció del Consell Europeu de Recerca en protesta per la mala gestió que fa la Unió Europea per combatre la covid-19 i per la manca de coordinació entre estats membres.

2020 Món Societat i economia
6 d'abril de 2020 El Consell d’Europa reclama no discrimar els presos per la covid-19

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, reclama als estats membres de l’organització alternatives al règim de presó davant del risc que presenta la pandèmia de la covid-19. Mijatovic fa aquesta crida esmentant els defensors de drets humans, activistes no violents i periodistes detinguts. El 14 de març, arran de la declaració de l’estat d’alarma, l’estat espanyol va denegar a molts dels presos, inclosos els independentistes catalans, passar el confinament al seu domicili.

2020 Món Política i institucions
5 d'abril de 2020 Surt de la presó un destacat defensor dels drets humans xinès

Les autoritats xineses treuen de la presó l’advocat Wang Quanzhang, arrestat el 2015 en una operació policial juntament amb uns 200 activistes pels drets humans més. Després d’estar en presó preventiva no notificada vora tres anys, va ser jutjat el desembre de 2018 i condemnat a quatre anys i mig de presó. En el judici, es va negar a reconèixer el delicte de subversió pel qual se’l condemnava. El 28 d’abril se li permet reunir-se amb la seva família a Pequín. En la majoria de casos com el seu, els condemnats passen a un règim d’arrest domiciliari o llibertat vigilada. Wang Quanzhang havia defensat pagesos pobres expropiats i membres de la secta Falun Gong.

2020 Món Política i institucions
4 d'abril de 2020 Els laboristes britànics elegeixen nou líder

Prop de dues terceres parts de militants i simpatitzants del Partit Laborista britànic voten al llarg de tres mesos una nova cúpula. Keir Stamer, de l’ala moderada, obté més del 50% dels vots i es converteix en nou líder dels laboristes en substitució de Jeremy Corbyn, que va dimitir el desembre de 2019, després de les eleccions al Parlament.

2020 Món Política i institucions
3 d'abril de 2020 La policia del Pakistan denega l’alliberament d’un terrorista absolt pels tribunals

La policia pakistanesa de l’estat del Sindh manté empresonat Ahmed Sheikh, un terrorista d’origen britànic que havia estat condemnat a mort per decapitar el periodista nord-americà Daniel Pearl el 2002. L’1 d’abril el tribunal havia revocat la pena de mort a Ahmed Sheikh. Tot i que havia participat en altres accions terroristes, entre les quals l’11 de setembre de 2001, els defensors van aconseguir que es posés en dubte l’autoria d’Ahmed Sheikh en la decapitació de Pearl. L’Índia i els Estats Units pressionen el Pakistan en contra de l’absolució.

2020 Món Política i institucions
2 d'abril de 2020 Polònia, Hongria i la República Txeca, condemnades per negar-se a acollir refugiats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna Polònia i Hongria per refusar l’entrada a refugiats i acollir-los segons els acords de la UE de l’any 2015, que repartien en quotes uns 120.000 demandants d’asil procedents d’Itàlia i Grècia entre els estats membres. L’any 2017, quan expirava el sistema de reubicació temporal de refugiats, la Comissió Europea va portar els tres estats davant la justícia de la UE.

2020 Món Política i institucions
2 d'abril de 2020 Assassinat un líder indígena de l’Amazònia

El cadàver de Zezico Guajajara, un dels líders dels pobles amazònics oposats a la desforestació incontrolada de l’Amazones, és trobat mort a conseqüència dels trets d’un pistoler desconegut. Des de l’elecció a la presidència del Brasil de Jair Bolsonaro, que dona via lliure a la colonització de l’Amazones, s’han produït atacs a les comunitats indígenes d’aquest territori.

2020 Món Societat i economia
1 d'abril de 2020 El govern afganès i els talibans comencen negociacions per a l’intercanvi de presoners

El govern afganès i els talibans comencen a negociar de manera presencial l’alliberament d’uns 6.000 presoners, dels quals 5.000 són militants de l’organització islamista. Les negociacions, supervisades pel Comitè Internacional de la Creu Roja, formen part dels acords a què van arribar els talibans amb els Estats Units el 29 de febrer. Tanmateix, la violència no cessa i enmig d’acusacions de deslleialtat el 7 d’abril els talibans anuncien la suspensió de les negociacions.

2020 Món Societat i economia
1 d'abril de 2020 La UEFA suspèn totes les competicions europees fins a nou avís

La UEFA, màxim organisme del futbol europeu, anuncia que suspèn totes les competicions a causa de la covid-19. No dona cap data per a la represa, però preveu que el calendari es posposi fins més enllà del 30 de juny i que es juguin partits a porta tancada.

2020 Món Societat i economia
31 de març de 2020 La reina d’Anglaterra accepta que els ducs de Sussex duguin una vida independent

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho. Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament. Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat.

2020 Món Política i institucions
31 de març de 2020 El PSOE rebutja que el Congrés investigui Joan Carles I

El grup socialista al Congrés rebutja per tercer cop crear una comissió per investigar el rei emèrit Joan Carles I pels presumptes delictes de suborn i frau fiscal, que en els darrers dies són notícia a la premsa. El PSOE justifica la seva posició adduint la immunitat que la Constitució reserva al cap d’estat. La proposta és tramitada per ERC, el PNB, EH Bildu, JXCat, la CUP, el BNG, Compromís i Más País. PP, Vox i PSOE hi voten en contra, mentre que Unidas Podemos, que havia donat suport a les dues anteriors peticions el mes de març, vota només a favor de debatre la proposta.

2020 Món Política i institucions
30 de març de 2020 El Parlament hongarès aprova que el primer ministre pugui governar per decret

Per 137 vots contra 53 el Parlament d’Hongria dona poders al govern, encapçalat per Viktor Orbán, per governar per decret durant l’emergència de la Covid-19. La llei aprovada no especifica un límit a aquests poders excepcionals. Des de l’oposició i també des de la Unió Europea es critica la mesura perquè constitueix una retallada de les llibertats democràtiques.

2020 Món Política i institucions
29 de març de 2020 Suïcidi d’un ministre alemany

Thomas Schäfer, ministre de Finances de l’estat federal de Hessen (Alemanya) és trobat mort en una via de tren. Tots els indicis apunten a un suïcidi, i fonts pròximes a Schäffer afirmen que estava angoixat per no poder respondre des del seu càrrec a les conseqüències econòmiques de la Covid-19.

2020 Món Societat i economia
28 de març de 2020 Pedro Sánchez decreta el confinament total per la Covid-19

Davant del fort augment de contagis i morts per la Covid-19, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia el confinament total a tot el territori espanyol. El confinament, vigent del 30 març al 9 d’abril, comporta la prohibició de desplaçar-se per les vies públiques fora dels serveis essencials i amb les excepcions de proveir-se d’aliments, medicaments i algunes causes de força major. Fora dels treballadors d’aquests serveis essencials, molt especialment els sanitaris, la resta han de romandre als seus domicilis i tenen dret a un permís retribuït recuperable que paga l’empresa.

2020 Món Política i institucions
27 de març de 2020 Els Estats Units aproven ajudes extraordinàries per amortir l’impacte econòmic de la Covid-19

El govern dels Estats Units i les dues cambres del Congrés aproven un paquet d’ajudes per valor d’uns 2.000 milions de dòlars per fer front a la caiguda de l’economia a conseqüència de la Covid-19. Hi donen suport tant demòcrates com republicans i és l’estímul a l’economia més gran que mai s’ha aprovat.

2020 Món Societat i economia
27 de març de 2020 Alliberats hostatges francesos a l’Iraq

El president francès Emmanuel Macron anuncia l’alliberament de quatre treballadors de l’oenagé SOS Chrétiens d'Orient, un dia després que hagi fet pública la retirada de les forces franceses de l’Iraq a causa de la Covid-19. Els voluntaris van ser segrestats al gener.

2020 Món Política i institucions
26 de març de 2020 Els Estats Units acusen el president de Veneçuela de narcoterrorisme

El fiscal general dels Estats Units acusa públicament el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i altres membres del seu govern de narcoterrorisme. Concretament, afirma que el govern veneçolà manté una aliança amb una facció de l’exguerrilla colombiana de les FARC per promoure el tràfic de cocaïna als Estats Units, i ofereix una recompensa de 15 milions de dòlars per informacions que contribueixin a l’arrest.

2020 Món Política i institucions
25 de març de 2020 Turquia acusa 20 ciutadans saudites de la mort del periodista Khashoggi

El fiscals turcs identifiquen 20 ciutadans de l’Aràbia Saudita en relació amb l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. L’acusació coincideix amb la versió del relator de les Nacions Unides que va qualificar l’assassinat d’una execució extrajudicial i del qual va responsabilitzar l’Estat saudita. El desembre de 2019, aquest estat va condemnar a mort 5 persones (de les quals no va donar el nom) per l’assassinat del periodista.

2020 Món Política i institucions
25 de març de 2020 Ajornat el referèndum de reforma constitucional a Rússia

El president rus, Vladímir Putin, anuncia l’ajornament del referèndum sobre la reforma constitucional que li permetria continuar en el càrrec fins al 2036. Putin justifica l’ajornament de la consulta, inicialment prevista per al 22 d’abril, per la crisi de la pandèmia de la Covid-19, i no dona cap data alternativa.

2020 Món Política i institucions
23 de març de 2020 Ajornats els Jocs Olímpics del 2020 per la Covid-19

El Comitè Olímpic Internacional i el govern del Japó anuncien la suspensió dels Jocs Olímpics i Paralímpics, que havien de començar el 24 de juliol a Tòquio, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Tanmateix, es posposa l’esdeveniment a l’estiu del 2021. Al llarg del mes també se suspenen la majoria de competicions esportives nacionals i internacionals.

2020 Món Societat i economia
24 de març de 2020 El govern de l’Índia decreta el confinament total per la Covid-19

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, anuncia el confinament total de tota la població del país (1,3 mil milions d’habitants) després d’un fort augment dels contagis i les morts. La mesura té una durada en principi de tres setmanes.

2020 Món Societat i economia
24 de març de 2020 Comencen negociacions per a l’ingrés d’Albània i Macedònia del Nord a la UE

Comencen per videoconferència les negociacions per a l’ingrés de Macedònia del Nord i Albània a la Unió Europea. Aquesta reunió ha estat precedida de tres intents fallits, sobretot a causa dels recels per la forta incidència de la criminalitat en aquests països i el contenciós de Grècia en la qüestió del nom de Macedònia del Nord. Tanmateix la possibilitat que altres potències ocupin el lloc de la UE arran de la incertesa creada per la pandèmia de la Covid-19 determina la represa de les converses.

2020 Món Política i institucions
23 de març de 2020 Identificat l’organisme bilateral més antic

Un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) anuncia la descoberta de l’organisme de simetria bilateral més antic. Denominat Ikaria wariootia, el fòssil va ser descobert a Austràlia del Sud, i està datat en uns 555 milions d’anys, edat que correspon al període Ediacarià, en què va tenir lloc l’explosió dels organismes pluricel·lulars.

2020 Món Ciència i cultura
20 de març de 2020 Executats quatre homes per violació en grup a l’Índia

L’Índia executa quatre dels sis homes que van violar una dona en un autobús l’any 2012. El judici es va celebrar el 2013, i les execucions són les primeres des del 2015. El cas va provocar una onada d’indignació i va ser el punt de partida d’una nova legislació antiviolació a l’Índia.

2020 Món Societat i economia
19 de març de 2020 El BCE anuncia una compra massiva de deute per fer front a la Covid-19

En una reunió d’emergència, el Banc Central Europeu anuncia una compra de deute públic i privat per valor de 750.000 milions d’euros, que és previst que es dugui a terme fins a final d’any. És la primera mesura de xoc de la UE per fer front als efectes econòmics de la Covid-19. Un dia abans, el Consell Europeu ratifica el tancament de fronteres exteriors de la UE per terra, mar i aire proposada el dia 16 per la Comissió Europea.

2020 Món Societat i economia
17 de març de 2020 La Xina expulsa tres periodistes nord-americans

El Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina dona 10 dies als corresponsals del New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal per retornar als Estats Units. Segons les autoritats xineses, la mesura és una resposta a les restriccions dels mitjans xinesos als Estats Units imposades per l’administració Trump.

2020 Món Societat i economia
16 de març de 2020 El president francès ajorna la segona volta de les municipals

L’endemà de la primera volta de les eleccions municipals, el president francès Emmanuel Macron cancel·la la segona volta pels contagis de la Covid-19. El dia 13 Macron va fer una crida a romandre a casa, va ordenar el tancament de les escoles i va prohibir els actes amb més de cent persones però no va cancel·lar les eleccions, que van tenir un rècord d’abstenció de més del 60%.

2020 Món Política i institucions
15 de març de 2020 Felip VI renuncia a l’herència de Joan Carles I

El rei d’Espanya Felip VI renuncia a l’herència del rei emèrit Joan Carles I i li retira l’assignació. La renúncia, tanmateix, no pot tenir efecte fins a la mort d’aquest. És la resposta del rei Felip a diversos escàndols que presumptament involucren el seu pare, que han agafat força des que la fiscalia suïssa investiga el presumpte cobrament de comissions per part de l’ex rei d’Espanya desviades a paradisos fiscals. Joan Carles hauria cobrat aquestes comissions com a intermediari de la monarquia saudita en contractes per a la construcció de l’AVE a la Meca.

2020 Món Societat i economia
13 de març de 2020 Bill Gates dimiteix la presidència de Microsoft

Bill Gates, president fundador de Microsoft, dimiteix el càrrec per centrar-se en la Fundació Bill & Melinda Gates, la primera organització filantròpica del món, creada l’any 2000. Gates també dimiteix com a membre del consell d’administració de Berkshire Hathaway del financer Warren Buffet, càrrec que ocupava des del 2004.

2020 Món Societat i economia
11 de març de 2020 L’OMS declara la Covid-19 oficialment com a pandèmia

L’Organització Mundial de la Salut declara que la infecció pel virus SARS-coV-2 ha arribat al grau de pandèmia. És la primera pandèmia causada per un coronavirus, i des de final de desembre del 2019, quan es van declarar els primers casos, el nombre de morts és d’uns 4.000 arreu del món. Lúltim cop que l’OMS va declarar una pandèmia va ser el 2009 per l’anomenada “grip porcina” causada pel virus H1N1.

2020 Món Societat i economia
10 de març de 2020 Harvey Weinstein, condemnat per delictes sexuals

Harvey Weinstein, un dels principals productors de Hollywood, és condemnat a 23 anys de presó per delictes sexuals. El 25 de febrer va ser declarat culpable d’un delicte de violació en tercer grau i d’un delicte sexual en primer grau, comesos el 2006 i el 2013. Des de l’octubre de 2017, que el diari The New York Times va començar a informar d’incidents d’assetjament relacionats amb ell, més de 80 dones van acusar-lo d'haver-les agredit sexualment, acusacions que van donar origen al moviment #MeToo.

2020 Món Societat i economia
9 de març de 2020 Atemptat fallit contra el primer ministre del Sudan

El president del Sudan Abdal·la Hamdok sobreviu il·lès a un atemptat amb bomba a Khartum. Hamdock va ser nomenat l’agost del 2019, després de l’enderrocament del dictador Umar al-Bašir.

2020 Món Política i institucions
8 de març de 2020 Dia Internacional de les Dones

En el Dia Internacional de la Dona es convoquen mobilitzacions arreu del món per reivindicar la fi de les discriminacions contra les dones. A Catalunya hi ha manifestacions a totes les ciutats sota el lema “Juntes i diverses per una vida digna”. A Barcelona congrega 300.000 persones segons les organitzadores i 50.000 segons la Guàrdia Urbana.

2020 Món Societat i economia
8 de març de 2020 Itàlia decreta el confinament per al nord del país per la Covid-19

El govern italià decreta el confinament de 14 províncies del nord del país per frenar l’expansió del coronavirus. Entre les zones confinades hi ha les ciutats de Venècia i Milà, Parma i Mòdena. La mesura, que afecta un total de 16 milions de persones, es pren després de saber-se que Itàlia és el segon país amb més contagis del món, després de la Xina. El 23 de març s’estén el confinament total a la resta d’Itàlia.

2020 Món Societat i economia
8 de març de 2020 Inés Arrimadas, nova presidenta de Ciudadanos

En les primàries celebrades per Ciudadanos, Inés Arrimadas s’imposa clarament (77%) al candidat del sector crític, Francisco Igea, i es converteix en presidenta del partit succeint Albert Rivera. El 3 de maig l'assemblea general escull el nou consell, format exclusivament per afins a Arrimadas

2020 Món Política i institucions
7 de març de 2020 El Líban es declara en fallida

El primer ministre del Líban, Hassan Diab, anuncia que l’Estat no pagarà un deute d’1,1 mil milions d’euros amb venciment el dia 7 de març. L’Estat libanès es declara d’aquesta manera en fallida de fet. Segons el primer ministre, el govern no pot fer front al pagament d’interessos. La lliura libanesa es troba des de fa mesos en caiguda lliure, fruit d’una gravíssima crisi econòmica.

2020 Món Societat i economia
6 de març de 2020 Entra en vigor l’alto el foc a Idlib

Entra en vigor a la província siriana d’Idlib un alto el foc l’endemà de la signatura d’un acord a Moscou per part del president rus Vladímir Putin i el seu homòleg turc Recep Tayyip Erdogan, principals suports del govern sirià i la principal milícia rebel, respectivament. L’ofensiva de l’exèrcit de Baixar al-Assad, que va començar el 19 de desembre de 2019, ha causat una de les catàstrofes humanitàries més greus del segle XXI, segons les Nacions Unides: prop de mig miler de morts civils i un milió de desplaçats.

2020 Món Política i institucions
5 de març de 2020 El TPI aprova investigar els crims de guerra a l’Afganistan

El Tribunal Penal Internacional aprova investigar els crims de guerra comesos a l’Afganistan per l’exèrcit afganès, el dels Estats Units i els talibans des del maig de 2003. El fiscal general del TPI va proposar la iniciativa el 2017. Tot i l’aprovació, ni els talibans ni els Estats Units reconeixen l’autoritat del TPI. L’abril de 2019 el president Trump va imposar restriccions a l’entrada de membres d’aquest tribunal als Estats Units.

2020 Món Política i institucions
3 de març de 2020 Premi Pritzker

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara, de l'estudi Grafton Architects, són declarades guanyadores del premi Pritzker d'arquitectura en l'edició del 2020.

2020 Món Ciència i cultura
2 de març de 2020 El Vaticà obre els arxius de Pius XII

El Vaticà obre als investigadors l’accés als documents del pontificat de Pius XII (1939-58). Aquest papa és especialment controvertit per la seva posició davant de l’extermini dels jueus pel règim nazi. L’arxiu també permetrà documentar els acords del Vaticà amb Espanya durant els primers anys del franquisme.

2020 Món Política i institucions
2 de març de 2020 Eleccions generals a Israel

Els israelians voten en les terceres eleccions generals en menys d’un any. El resultat, com en les dues anteriors, no desfà l’empat tècnic entre els dos principals rivals, Benjamin Netanyahu, al front del Likud (36 escons) i la coalició Blanc i Blau, liderada per Benny Gantz (33).

2020 Món Política i institucions
29 de febrer de 2020 Acord entre els talibans i els Estats Units

Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN, representats per l'enviat especial Zalmay Khalilzad, i el cap polític dels talibans, Mullah Abdul Ghani Baradar, signen a Doha (Qatar) un acord en el qual els primers es comprometen a retirar les seves tropes de l’Afganistan en 14 mesos. A canvi, els talibans es comprometen a impedir la presència d’Al-Qaida o altres grups extremistes en el seu territori. A l’acord hi assisteix també el secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo com a testimoni però, en canvi, no hi participa el govern afganès. L’acord explicita la intenció de contribuir a la pau després de 18 anys de conflicte.

2020 Món Política i institucions
28 de febrer de 2020 Un campió olímpic és apartat de la competició per dopatge

El nedador Sun Yang, amb set medalles d’or en campionats del món (2011-15) i tres als Jocs Olímpics de Londres (2012) i Rio (2015), és apartat vuit anys de competicions internacionals. La sanció és el resultat d’un recurs de l’Agència Antidòping al Tribunal Arbitral de l’Esport després que Sun Yang fos exculpat per la Federació Mundial de Natació malgrat haver donat positiu en un control antidopatge el setembre de 2018. El 2014 ja va ser suspès tres mesos per prendre estimulants prohibits.

2020 Món Societat i economia
27 de febrer de 2020 Turquia deixa entrar a la UE milers de refugiats i exigeix renegociar el tractat de 2016

Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments. El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori. Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià.

2020 Món Política i institucions
26 de febrer de 2020 Alemanya despenalitza el suïcidi assistit

El Tribunal Suprem d’Alemanya revoca una llei del 2015 per la qual es prohibia a centres assistencials dur a terme operacions de suïcidi assistit en malalts terminals. La sentència és el resultat d’un recurs presentat per metges i familiars de malalts terminals.

2020 Món Societat i economia
24 de febrer de 2020 Comença el judici a Julian Assange

Comença el judici a la Gran Bretanya al ciberactivista Julian Assange, acusat pels Estats Units de revelar secrets d’estat i posar en perill la seguretat nacional. El tribunal ha de decidir si Assange és culpable dels càrrecs de què l’Estat nord-americà l’acusa, activant així la seva extradició. El mateix dia en nombrosos països tenen lloc manifestacions a favor d’Assange. A Catalunya, la manifestació de Barcelona és convocada per l'independentisme.

2020 Món Política i institucions
23 de febrer de 2020 Les Canàries declaren l’alerta per calitja

El govern de les Canàries declara la situació d’alerta per un fort episodi de calitja, causada per una concentració de pols africana transportada per forts vents i acompanyada d’altes temperatures, que disminueix la visibilitat i dificulta l'activitat habitual. Entre altres mesures s'anul·len les classes i durant un dia se suspèn l’activitat dels aeroports.

2020 Món Societat i economia
23 de febrer de 2020 Terratrèmol a la frontera Turquia-Iran

El terratrèmol de 5,8 graus a la província iraniana de l'Azerbaidjan Occidental, fronterera amb Turquia, té com a resultat 10 morts i més de 140 ferits. A Turquia, al gener esllavissades a la província de Van van provocar 39 morts, i un terratrèmol a les províncies d’Elazig i Malatya van fer més de trenta morts i uns 1.600 ferits.

2020 Món Societat i economia
22 de febrer de 2020 Acord per posar fi a la guerra civil del Sudan del Sud

El president del Sudan del Sud, Salva Kiir i el líder rebel, Riek Machar, arriben a un acord per a la formació d’un govern que posi fi a sis anys de guerra civil. El 2013, dos anys després de la independència, al Sudan del Sud esclatà una guerra civil després de l’expulsió de Machar de la vicepresidència. S’estima que el conflicte ha causat uns 400.000 morts. Amb l’acord, Machar es reincorpora a la vicepresidència.

2020 Món Política i institucions
21 de febrer de 2020 Dissolt el principal partit prodemocràcia de Tailàndia

El tribunal constitucional de Tailàndia ordena la dissolució de Future Forward, partit crític amb el govern que l'acusa de finançament il·legal. El seu líder, Thanathorn Juangroongruangkit, i altres dirigents són inhabilitats. Future Forward va ser tercera força en les primeres eleccions després del restabliment de la democràcia (març de 2019), guanyades per Prayuth Chan-o-cha, cap de la junta militar que va prendre el poder el 2014.

2020 Món Política i institucions
21 de febrer de 2020 Eleccions legislatives a l’Iran

Amb una abstenció rècord, del 42,6%, des de l’establiment de la República Islàmica (1979) tenen lloc les eleccions al Parlament iranià, en les quals els partits oficialistes guanyen més del 70% dels escons. Les autoritats prohibeixen la participació de les principals formacions i polítics de l’oposició, que criden al boicot.

2020 Món Política i institucions
20 de febrer de 2020 11 morts en un atemptat xenòfob a Alemanya

Un franctirador mata nou persones en dos locals socials freqüentats per immigrants d’origen turc i kurd de la ciutat alemanya de Hanau. Dues persones més moren poc després com a resultat de les ferides. L’autor, un home que havia difós proclames racistes, se suïcida després de fugir.

2020 Món Societat i economia
18 de febrer de 2020 Poclamat el president de l’Afganistan 5 mesos després les eleccions

La Comissió electoral de l’Afganistan proclama nou president del país Ashraf Ghani, que és confirmat en el càrrec cinc mesos després de les eleccions (28 de setembre de 2019). El retard es deu a les acusacions de frau del seu rival, l’exprimer ministre Abdul·lah Abdul·lah. L’anunci es produeix mentre s’intensifiquen les converses entre els talibans i els Estats Units per arribar a un acord de pau.

2020 Món Política i institucions
18 de febrer de 2020 Primer "esquelet" de Neandertal descobert en una dècada

Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar (Kurdistan iraquià) de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir. Per les restes de pol·len, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien col·locat flors. L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada (Oliva, la Safor).

2020 Món Ciència i cultura
15 de febrer de 2020 Màxima intensitat del Dennis

La borrasca Dennis, formada l’11 de febrer al nord de l’Atlàntic, assoleix la màxima intensitat entre els dies 15 i 16. És un dels ciclons extratropicals més violents mai registrats en aquesta zona, i afecta sobretot Irlanda, el País de Gal·les, el nord d’Anglaterra, Islàndia, Suècia i els Països Baixos amb cops de vent de més de 150 km/h i pluges sobtades i torrencials. Hi ha 7 víctimes mortals.

2020 Món Ciència i cultura
14 de febrer de 2020 La UEFA suspèn el Manchester City de competicions europees dues temporades per irregularitats financeres

La UEFA sanciona el primer equip del Manchester City, entrenat per Josep Guardiola des del 2017, amb una multa de 30 milions d’euros i a no jugar competicions europees durant dues temporades per irregularitats comeses el 2012-16 pel seu propietari, el xeic Mansour bin Zayed en el finançament del club. El Manchester anuncia un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport.

2020 Món Societat i economia
13 de febrer de 2020 El TEDH rectifica una sentència sobre les “devolucions en calent”

El Tribunal Europeu de Drets Humans revoca la seva pròpia sentència del 2017 contra Espanya sobre un cas de les anomenades “devolucions en calent” i dona la raó al recurs presentat pel govern. El cas afecta dos migrants que van saltar la tanca de Melilla i van ser retornats immediatament al Marroc. El TEDH argumenta en la nova sentència (adoptada per unanimitat) que els dos migrants es van posar ells en situació d'il·legalitat i van utilitzar la força tot i tenir altres opcions. Segons les organitzacions de defensa dels drets humans, la nova sentència és un cop als drets dels migrants.

2020 Món Política i institucions
13 de febrer de 2020 Dimiteix la direcció dels premis César per les acusacions contra Roman Polanski

Els membres de la direcció de l’Acadèmia que atorga els premis César (França) dimiteixen en bloc després de les acusacions de falta de transparència i per les nominacions al director Roman Polanski, acusat per una actriu d’haver-la violat el 1975 i amb una ordre de cerca i captura als Estats Units per la violació d'una menor. El dia de la gala, Polanski rep el premi al millor director pel seu film, J’accuse, el qual també rep dos premis més i 9 nominacions. Durant l’acte, al qual Polanski no assisteix, diversos assistents abandonen la sala en protesta pels premis.

2020 Món Ciència i cultura
13 de febrer de 2020 Conferència de donants al Iemen

Organitzada per la Comissió Europea, se celebra a Brussel·les una conferència de donants per al Iemen. El document final, que qualifica la situació al país com la pitjor catàstrofe humanitària actual, assenyala, sense citar-la explícitament, la milícia xiïta houthi com un obstacle perquè l’ajut es distribueixi correctament. L’endemà, el grup rebel retira la taxa sobre l’ajut humanitari que anteriorment havia anunciat.

2020 Món Política i institucions
12 de febrer de 2020 El senat italià obre la porta a processar Salvini

El senat italià aprova per majoria retirar la immunitat a l’exministre Matteo Salvini i portar-lo davant la justícia. El líder de la Lliga Nord està acusat de segrestar a la costa de Sicília 107 migrants a bord del vaixell d’una oenagé entre el 14 i el 20 d’agost de 2019, quan era ministre de l’Interior.

2020 Món Política i institucions
11 de febrer de 2020 Escàndol d’espionatge a Suïssa

La cadena de notícies suïssa SRF i l’alemanya ZDF fan públics informes filtrats segons els quals l’empresa de telecomunicacions suïssa Crypto AG va estar monitoritzada molts anys per la CIA amb el coneixement d’algunes autoritats. Crypto AG venia aparells de telecomunicacions trucats a països tercers per tal d’obtenir informació dels seus governs. Aquesta notícia qüestiona la neutralitat de Suïssa.

2020 Món Política i institucions
11 de febrer de 2020 L’OMS estableix una denominació oficial per al coronavirus

L’Organització Mundial de la Salut designa oficialment SARS-CoV-2 el virus anomenat fins ara provisionalment 2019nCoV, i la malaltia que provoca COVID-19. Coincidint amb l’anunci, la Xina, el principal focus de l’epidèmia, supera el miler de morts. Al llarg del mes de febrer, la malaltia s’estén exponencialment. A banda de la Xina, on el govern estableix mesures dràstiques de confinament de la població (sobretot a la província de Hubei, on hi ha la major incidència de casos), els països més afectats són l’Iran, el Japó, Corea del Sud i Itàlia. La frenada de l’activitat econòmica a conseqüència de la por al contagi, les mesures preventives i el pànic es reflecteix als índexs borsaris, que registren caigudes inèdites des de la crisi del 2008. A l’Estat espanyol el primer cas es confirma el 31 de gener a les Canàries, i el segon, el 9 de febrer a Palma. A Catalunya el primer cas es confirma el 25 de febrer.

2020 Món Societat i economia
9 de febrer de 2020 Cerimònia dels Oscars

Se celebra la 92 edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood. La gran guanyadora és Gisaengchung (‘Paràsits’), del director sud-coreà Bong Joon-ho, que guanya l’Oscar a la millor pel·lícula, la millor pel·lícula de parla no anglesa (primer cop que coincideixen els 2 guardons), millor director i millor guió original, que comparteixen el director i Han Jin Won. L’Oscar als millors actor i actriu protagonistes són, respectivament, per a Joaquin Phoenix (Joker) i Renée Zellweger (Judy). 1917, de Sam Mendes, que partia com a favorita, es queda només amb els Oscars a la direcció de fotografia, mescla de so i efectes especials.

2020 Món Ciència i cultura
8 de febrer de 2020 Angela Merkel fa dimitir un alt càrrec del govern pel suport a la ultradreta a Turíngia

La cancellera alemanya i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Angela Merkel, força la dimissió del secretari d’Estat d’Economia Christian Hirte després que aquest hagués felicitat el nou govern de Turíngia, que ha rebut el suport del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya. El mateix dia Thomas Kemmerich, del partit liberal soci de govern de la CDU, dimiteix la presidència del govern regional. Bodo Ramelow, del partit d’esquerra Die Linke, és elegit nou president del land amb l’abstenció de liberals i conservadors el 4 de març.

2020 Món Política i institucions
Llegir més...