Andreu Rei d’Artieda

(València , 1544/1549 — València , 1613)

Autor dramàtic i poeta.

Vida i obra

Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa, però abandonà la carrera jurídica per la militar. La seva fama com a poeta feu que hom li encarregués la confecció de poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia (València 1586). El 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro, una selecció de la seva obra que inclou poesies líriques, epístoles, sonets, epigrames i poesia religiosa, tot en castellà. L’obra que li ha donat fama, però, fou la tragèdia Los amantes (publicada el 1581 a València i representada pocs anys abans), història de l’amant que mor per la força d’una passió impossible. Aquesta obra representa per a l’època una novetat per la concepció de la tragèdia com una lluita de passions frustrada per la fatalitat. Defensà la comèdia a l’Epístola al marqués de Cuéllar, i sembla que abandonà la tragèdia per la comèdia —El príncipe constante, Amadís de Gaula, Los encantos de Merlín—, però no se n’ha conservat cap. L’any 1593 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim Centinela, en la qual llegí onze poemes, i participà en una sessió de l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs (1616). Fou elogiat, entre d’altres, per Gil Polo, Cervantes i Lope de Vega.

Bibliografia
  1. Hermenegildo, A. (1994), p. 215-222
  2. Sirera, J.Ll. (1986), p. 69-101.
Vegeu bibliografia