Antoni Comas i Pujol

(Mataró, Maresme, 1931 — Barcelona, 1981)

Historiador de la literatura i crític.

Vida i obra

Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” (1949). Deixeble de Martí de Riquer, es doctorà (1956) amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú. Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes (1965-81) que es creà després de la guerra civil de 1936-39. Feu edicions de textos de Teresa de Jesús, Joan Boscà i Juan de Valdés. Publicà Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre la literatura catalana (1968), Joan Alcover. Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra (1973, premi Joan Estelrich) i La Decadència (1978). Una de les seves principals aportacions a la història de la literatura és la publicació del volum IV (1972) de la↑Historia de la literatura catalana dirigida per Martí de Riquer, premi Nicolau d’Olwer 1971, important inventari i estudi sistemàtic de la llengua catalana i del seu conreu literari als Països Catalans al s. XVIII. Publicà també diverses antologies: Un segle de poesia catalana (1968 i 1981, obra que havia iniciat Jaume Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i l’Antologia de la literatura catalana (1981). Pòstumament se n’han publicat Grandes personalidades de la literatura catalana (1982), Obra poética de Joan Maragall. Versión bilingüe (1984) i Mirador. Estudis sobre literatura i història dels Països Catalans (1985). Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de la secció de literatura catalana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres (1981).

Bibliografia
  1. Diversos autors (19855)
  2. Diversos autors (20061)
  3. Manent, A. (19931), p. 79-81.
Vegeu bibliografia