Detingué càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes. És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre (1837), composta en monosíl·labs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta, representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous.