Carles Rahola i Llorens

(Cadaqués, Alt Empordà, 1881 — Girona, Gironès, 1939)

Prosista, assagista, historiador i traductor.

Vida i obra

Instal·lat de petit a Girona (1884), fou autodidacte. Formà part del grup modernista gironí. Col·laborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà, La Nova Revista, El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya, “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres. En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina. Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona (1903). Presidí l’Ateneu de Girona (1922-39) i fou membre de l’ABLB i de la Real Academia de la Historia de Madrid. Influït per Azorín, Nietzsche i el modernisme, publicà dos llibres de proses literàries i filosòfiques de caràcter simbolista, Pequeños ensayos (1905) i El llibre de l’August d’Alzina (1910). És també autor de l’assaig filosòfic Guyau, el filòsof de la solidaritat humana (1909) i de biografies i assaigs literaris com En Ramon Muntaner. L’home. La crònica (1922), L’Empordà a la “Crònica” d’en Muntaner (1925), L’amor al llibre i els grans amics del llibre (1928), Anatole France i la seva obra (1928), Vides modèliques (1932) i Xavier Monsalvatge. Assaig per una biografia sentimental (1934), entre d’altres. Publicà, a més, La joventut de Catalunya davant l’Europa (1911) —crítica al dogmatisme orsià i a l’elitisme noucentista—, Antologia de prosistes i poetes catalans (1933), En defensa d’una antologia (1934) i Breviari de ciutadania (1933). Col·laborà a les enciclopèdies Espasa i Salvat i publicà diversos estudis divulgatius sobre la història i l’art gironins. Traduí obres d’Henri Ardel, Peter B. Kyne, Le Roy i els germans Jérôme i Jean Tharaud. El 1939 fou condemnat per un tribunal militar i morí afusellat. El 1998 es publicaren Els epistolaris de Carles Rahola. Antologia de cartes de cent corresponsals (1901-1939).

Bibliografia
  1. Aragó, N.-J. i Clara, J. (1998)
  2. Benet i Morell, J. (1999)
  3. Comadira, N. (1989), p. 51-53
  4. Diversos autors (1976)
  5. Fulcarà i Torroella, M.D. (1976), p. 125-131
  6. Nadal i Farreras, J. (1988), p. 241-243
  7. Puig i Oliver, Ll.M. de (1979).
Vegeu bibliografia