Vida i obra
Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes: Quatre venjances (1923) i La veritat sobre Sigfrid (1927), en què combina humor, paròdia i absurd. Inaugurà el conreu de la novel·la de gènere amb El collar de la Núria (1927), de factura de-tectivesca, que fou seguida per L’incest (1927), de filiació cinematogràfica, i L’anell i la fàbrica (1928), on casa el psicologisme amb els elements de novel·la rosa. La novel·la eròtica Una mena d’amor (1931), en certa mesura inspirada en Lady Chaterley’s Lover de D.H. Lawrence, obtingué un èxit considerable, no exempt de polèmica (fou replicada per Delfí Dalmau en Una altra mena d’amor). Periodista i crític destacat, col·laborà a La Publicitat, La Revista, La Nova Revista, “Mirador”, “L’Opinió”, “Meridià”, Revista de Catalunya (on publicà assaigs remarcables, com “L’art de traduir”), Catalunya (de Buenos Aires), i “Germanor” (de Santiago de Xile), entre d’altres. Director de l’Oficina de Correcció de la Generalitat, publicà estudis i manuals com Correspondència familiar i de societat (1931), El català i el castellà comparats (1933) i Resum de literatura anglesa (1934). Amb el pseudònim Bernat Montsià, edità, entre d’altres, El català en vint lliçons (1934). Traduí quatre volums de Shakespeare (1930-32) i novel·les rellevants com Teresa dels Ubervilles (1929), de Thomas Hardy, i Mrs. Dalloway (1930), de Virginia Woolf, autora que influí en la seva obra. Per al públic infantil adaptà L’anell del Nibelung (1926), Sakuntala (1927), de Kalidasa, i Macbeth (1929), de Shakespeare, entre d’altres, i escriví les rondalles Els tres cavallets (1933), L’infant que feia vuit (1933) i part dels textos de Tot de contes (1929). A causa del seu compromís actiu durant la guerra de 1936-39, s’exilià. Instal·lat primer a Xile, es traslladà més tard a Buenos Aires, on fou assessor literari de l’Editorial Sudamericana. El recull Tres a la reraguarda (1940), on aplega, entre d’altres, contes de guerra, aparegué a Buenos Aires. El 1950 “El Pi de les Tres Branques” de Xile li edità la notable novel·la de temàtica adolescent El Rúsio i el Pelao, anàlisi psicològica de dos germans dels barris baixos de Santiago. El 1957 tornà a Santiago de Xile. A Barcelona li fou publicada, el 1971, El món de Joan Ferrer, una complexa novel·la total deutora d’Ulisses de Joyce. Signà també Candi Brossa i Arnau Bellcaire.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Benet i Jornet, J.M. (19922), p. 13-50
- Benguerel, X. (1982), p. 250-256
- Busquets i Grabulosa, Ll. (19931)
- Campillo, M. (1977)
- Campillo, M. (1985), p. 7-33
- Campillo, M. (2004)
- Diversos autors (19932)
- Fontcuberta i Gel, J. (1989)
- Guansé, D. (1966), p. 142-145
- Hurtley, J. (1991).