Cosme Parpal i Marquès

(Maó, Menorca, Menorca, 1878 — Barcelona, 1923)

Assagista i historiador.

Participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb la comunicació Poesia popular menorquina. Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents. Membre de la RABLB des del 1913, publicà treballs diversos, com La història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I (1898), Rubió y Ors, historiador (1899), La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III (1901) —publicat en versió catalana el 1964—, Dietario inédito de la ciudad de Barcelona en la década de 1767 a 1777 según un manuscrito inédito de D.J. Sagarriga, conde de Creixell (1906), Análisis de la educación moral del hombre según un manuscrito inédito de Ramon Martí de Eixalá (1919), entre d’altres.