Eduard Marquina i Angulo

(Barcelona, 1879 — Nova York, 1946)

Dramaturg i poeta.

Vida i obra

Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a col·laborar a “Pèl & Ploma” i “Joventut”. En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium (1906), amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme. També col·laborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o poemes dispersos musicats per Amadeu Vives, Jaume Pahissa, Joan Gay o el mateix Morera. El 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà. Hàbil versificador, el seu teatre, amb una retòrica pròpia del segle d’or castellà i amb influències directes del Romancero, assolí un gran èxit i fou molt representat. Cal remarcar alguns exemples de drama històric, de caràcter heroic i llegendari, en què exalta les virtuts de la raça i de la tradició com Las hijas del Cid (1908), Doña María la Brava (1909), En Flandes se ha puesto el sol (1910), El rey trovador (1912), El Gran Capitán (1916); o drames poètics d’ambient rural com La ermita, la fuente y el río (1927) o Fuente escondida (1931), entre d’altres. Com a traductor, versionà al català els drames Jesús que torna i La reina jove d’Àngel Guimerà. Com a poeta en castellà, fou modernista i classicitzant: Odas (1900), Las vendimias (1901), Églogas (1901), Elegías (1905), Canciones del momento (1910), entre d’altres. També dins una línia similar i pròxima a l’evocació històrica, publicà, entre d’altres, les novel·les Corneja siniestra (1908), Almas anónimas (1909) i El monje blanco (1930). En esclatar la guerra civil residia a Buenos Aires, on continuà escrivint. Poc després retornà a Espanya i s’establí a Burgos. Presidí la Junta Nacional de Teatros y Música i la Societat General d’Autors i fou membre de la Real Academia Española (1939). El 1944 es publicaren les seves Obras completas en vuit volums. Pòstumament aparegué una part de les seves memòries inèdites: Días de infancia y adolescencia (1964).

Bibliografia
  1. Fernández Romero, R. (2000), vol. II, p. 249-260
  2. Montero Alonso, J. (1965).
Vegeu bibliografia