Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres. Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol. Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro, traducció publicada el 1936 a Buenos Aires. També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado (1956). Col·laborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país. Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Com a poeta publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.