Desenvolupament enciclopèdic
L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa. Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Paral·lel, arran de la fallida econòmica de la seva família. Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novel·lística. La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove, emblema d’una nova feminitat i d’una moral més lliure. La novel·la no segueix l’ordre temporal lògic sinó que ofereix una doble perspectiva: la del passat de la protagonista (la vida burgesa que ha hagut d’abandonar) i la del present (l’actual de noia de music-hall). L’autor construeix també, en un altre nivell, una crònica de la burgesia barcelonina, que idealitza i recrea, amb la voluntat que esdevingui liberal, culta, catalana i cosmopolita. Així, el cosmopolitisme es troba incorporat a la novel·la per una doble via: primerament, a través dels personatges secundaris estrangers, tant del món del music-hall en el qual es mou Fanny en la seva nova vida, com del burgès, que fou el del seu passat; i en segon lloc, mitjançant la incorporació d’estrangerismes, d’ús corrent en els ambients descrits. L’obra generà diversos debats a la premsa pel relegament que havia patit en el premi Crexells, en benefici d’El cercle màgic de Puig i Ferreter. La polèmica també se centrà en l’estil i l’ús del monòleg interior, l’atreviment eròtic, la visió desenganyada de la família i els valors burgesos, elements que atiaren l’eterna polèmica sobre l’art i la moral. Fanny inicià una trilogia literària que es completà amb Eva (1931) i Valentina (1933). El 1931 fou traduïda al castellà. L’actriu Anna M. Barbany interpretà, al final dels anys setanta, una versió teatral de l’obra a l’espai Lletres Catalanes de TVE.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arnau, C. (19871), p. 94-104
- Castellanos, J. (19891)
- Ribera Llopis, J.M. (20031), vol. II, p. 861-876.