Vida i obra
Instal·lada la seva família a València (1838), formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat. És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intel·lectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes (entre d’altres, Llàgrimes d’una femella, La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya, 1859, i la seva segona part, Sospirs i llàgrimes, 1860; El sol de Russafa!!, 1861; Toni Manena i Joan de la son i Un parent de l’atre món, 1872; El capital i el treball, 1885), però també intentà, amb un cert èxit, la comèdia (Secanistes de Bixquert, o Al vell carabassa en ell, 1867; Tres roses en un pomell, 1870) i el drama (Lo que sembres colliràs, 1871; Els dos anells, 1874; Decrets de la providència, 1878, i Lo guardià dels caputxins). Amb Josep Bernat i Baldoví, estrenà, el 1860, el miracle El rei moro de Granada. Publicàel recull de proses i versos satírics, en castellà i en català, Lo romancer valencià, ressenya de totes les festes [...] seguida d’una col·lecció de poesies titulada “Trossos i mossos, o Encisam de totes herbes” (1888), i, en castellà, entre altres obres, Valencianos con honra (1870), els drames El 8 y el 10 de octubre (1870) i Fueros y germanías, o El Descubierto de Valencia (1877), i la comèdia Las escuelas en España (1874).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Almela i Vives, F. (1961).