Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries. Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes. Els seus primers llibres són d’aquesta època —Clarors mediterrànies (1936) i Infant (1938)— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M. López-Picó. Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra. També col·laborà a Ressorgiment. En la postguerra publicà un tercer llibre de versos —Poemes (1947)— en una línia poètica similar i col·laborà escadusserament en revistes com “El Pont”. Els seus últims poemes estan recollits a La vila de Sentmenat vista per un poeta i un pintor (1983) i a Darrera garba (1991).