Vida i obra
Publicà contes i articles, entre d’altres a “La Senyera” de Palamós, “El Federalista”, i, sobretot, a “Joventut”. S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme. El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles. En Creuant la plana morta (1903) defensà l’autonomisme. El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni, escrit amb Emili Tintorer. El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme. El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte amb l’esperanto, llengua de la qual fou un gran difusor, amb articles a “Joventut” i La Veu de Catalunya (signats Tamen), i amb la publicació de diverses gramàtiques i vocabularis. També publicà traduccions i obra de creació pròpia en aquesta llengua, col·laborà a “La Revuo” (revista esperantista de París) i fou un dels organitzadors del Congrés Internacional d’Esperanto de Barcelona (1909). El 1907 publicà una altra obra teatral en col·laboració amb Tintorer (El boig); el 1910, La veu del poble i el poble de la veu, escrita amb Lluís Via, i el 1912, la novel·la Homesartificials, una aproximació al gènere de la ciència-ficció. Fou combatent de la Primera Guerra Mundial, les impressions sobre la qual deixà escrites a En el repòs de la trinxera (1918) i De la trinxera estant (1918). Després, col·laborà a “Costa Brava” i “El Diluvio”. Durant la postguerra, en sortir de la presó, escriví en revistes de l’exili com Pont Blau i publicà Palamosines. Cants de la Costa Brava (1958).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Martí i Mainar, J. (1986), p. 125-143.