El 1932 s’establí a Manacor (Mallorca). Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any en què s’instal·là a Barcelona, promogué la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). El 1980 tornà a Mallorca i abandonà el món de la cançó. Com a escriptor és autor de diversos poemaris que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes (1956-1993) (1994). Pòstumament es publicaren Capellet de vidre (1995), Tampoc el foc (1995) i El món. Paisatges (1997). Com a autor teatral edità: J.O.M. (1967, premi Ciutat de Palma 1973), La mort de l’àvia (1968), Els de fora (1968), El dimoni cucarell (1977), Gimnèsies i Pitiüses (1983) i Paisajexlindos (1988); el 2000 es publicà l’antologia de textos teatrals Teatre, a càrrec de Bartomeu Mestre i Sureda. En l’àmbit de la narrativa és autor de Les vacances d’en Jordi (1968) i La ponentada gran (1979).
- Mestre Sureda, B. (1997).