Guillem Roca i Seguí

(Palma, Mallorca, 1742 — Palma, Mallorca, 1813)

Poeta, narrador i autor dramàtic.

Vida i obra

El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca; fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Col·legi d’Advocats de Palma. És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus. En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca. A part d’algunes al·legacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al “Diari de Buja” (1812). Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable, també titulada Comèdia del misser fet míser. És un entremès que parodia La vida es sueño de Calderón de la Barca, per mitjà de l’argument tradicional del vell avar que, inútilment, intenta impedir el casament de sa filla amb el jove que la pretén. Roca hi estableix un paral·lel burlesc entre la situació que viu la filla d’un advocat mallorquí i la del príncep hereu de la corona polonesa. Aquest paral·lel es fa evident, sobretot, en el soliloqui que fa la mallorquina tot parodiant el famós soliloqui de Segismundo en la segona escena de La vida es sueño. El 1852 es publicà com a anònim el recull Romances per plorar rient o per riure plorant, que comprèn dos llargs romanços: una faula burlesca sobre el tema de Píram i Tisbe i una sàtira sobre el proxenetisme titulada La mare Celestina. La majoria dels poemes restants —prop de seixanta— romanen inèdits, recollits en diverses miscel·lànies manuscrites del s. XIX. També havien quedat inèdites dues narracions parèmiques en prosa, que foren utilitzades per Tomàs Aguiló i Cortès per a la seva Rondaia de rondaies.

Bibliografia
  1. Comas, A. (1985), vol. VI, p. 447-452
  2. Mas i Vives, J. (1986), p. 273-274
  3. Mas i Vives, J. (19932)
  4. Serrà Campins, A. (1987)
  5. Serrà Campins, A. (1995), p. 14-75, 209-254
  6. Vidal i Alcover, J. (1971)
  7. Vidal i Alcover, J. (1977).
Vegeu bibliografia