Joan Baptista Bertran i Duran

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1911 — Sant Cugat del Vallès, 1985)

Poeta.

Vida i obra

Jesuïta. Començà a escriure poesia en català (1925-35) i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara (1982). Ensenyà literatura castellana als col·legis de Gènova (1935-38), València (1943-59) i finalment Barcelona (1959-70), on col·laborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés. Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana: Arca de fe (1946), Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970), Del lienzo al verso (1973) i Més enllà dels ulls (1984). Un grup d’amics li edità pòstumament el volum antològic Poesía (1989).

Bibliografia
  1. Batllori, M. (19981), vol. I, p. 291-292
  2. Lamet, P.M. (1989), p. 295-318
  3. Manent, M. (19821), p. 34-39.
Vegeu bibliografia