Joan Petit i Montserrat

(Barcelona, 1904 — Barcelona, 1964)

Humanista i traductor.

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona (1952-64). Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, col·laborà com a crític musical a “Mirador” i fou director literari de l’editorial Seix-Barral. Però, sobretot, excel·lí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític. Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa. Figurà al consell directiu de la FBM i traduí les Poesies de Catul (amb Josep Vergés, 1928), els Discursos de Lísies (1929-34) i les Arengues de Demòstenes (1950-51). El 1968, en edició pòstuma, fou publicada la seva traducció dels Carmina burana.