Joan Vives i Borrell

(Castellar del Vallès, 1884 — Castellar del Vallès, 1960)

Poeta, narrador i dramaturg.

Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou col·laborador de “Catalunya Artística”, “Joventut”, “De Tots Colors”, “L’Escena Catalana”, La Renaixença, El Poble Català, “Estil”, “La Nación”, El Correo Catalán, entre d’altres, i redactor d’El Poble Català, “Catalònia”, “Art i Cultura”, “Ruta Nova”, “Festa” i aLa Publicitat”. Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes (1914), aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença, Croquis vallesans, al número 75 de la col·lecció “La Novel·la Nova”, i Evocacions. Impressions i estudis (1920); i els de poemes Preludislírics (1920), L’horitzó interior (1921), La pròdiga emoció (1932), L’imperi autèntic (1934), Refugi perdurable (1934) i Poesies, al número 353 de la col·lecció “Lectura Popular”. Escriví guions per a pel·lícules i les comèdies Pallassos de tot l’any, La sort no és de qui la busca, Camí de l’amor, camí de la glòria i Perfum de roses (1907). Durant la Primera Guerra Mundial es distingí per les seves campanyes aliadòfiles, especialment al periòdic “Justícia”.