Josep Berga i Boada

(Olot, Garrotxa, 1872 — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1923)

Dramaturg i prosista.

Fill de J. Berga i Boix. Fou artista plàstic i un dels integrants de l’Escola d’Olot. Participà en diversos certàmens literaris i artístics. Dirigí “L’Olotí”, “La Comarca Olotina” i “El Fluviol”, i col·laborà a “Vida”, “Catalunya Artística”, La Il·lustració Catalana, L’Esquella de la Torratxa i El Poble Català. La seva obra combina motius epidèrmics del modernisme i del naturalisme, amb elements propis de les rondalles i de la literatura popular. Per al teatre escriví, entre d’altres, Ja hi sóc! (1899), La borda (1902), Platraber (1904), El borratxo (1905) i L’amor a muntanya (1907). També publicà De la cartera (“Lectura Popular”, s. d.), un recull de narracions i proses breus, reeditat el 1948.