Vida i obra
Es llicencià en dret a Barcelona (1947). Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears. Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans (1956-61), president de l’Obra Cultural Balear (1978-86), assessor literari de l’Editorial Moll (des de l’any 1961), redactor en cap de la revista Lluc i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1969-72). El 1987 reprengué la docència a la Universitat de les Illes Balears fins el 1991.
La seva obra s’inclou generalment en la generació dels anys cinquanta a Mallorca. En la seva poesia hom distingeix tres nivells: el d’inspiració popular, el realista i el metafísic. En la seva primera obra, Poemes de Mondragó (1961) —formada per quatre reculls: “Poemes de Mondragó”, “Llunari del port”, “Joc de l’amor i de les estacions” i “Us ho dic, amb paraules ben planeres”—, hom troba clarament enunciat el tema del paisatge, tot i que més que actuar com a marc geogràfic, el poeta el fa servir de pretext per a revelar les seves experiències. Amb tot, al darrer poemari sembla que l’autor ja condueix cap a un vessant realista.
A La terra d’Argensa (1972), hi ha present la poesia cívica de manera destacada. Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974) esdevé una obra en la qual intenta recuperar la infantesa en un desig d’incorporar-la al seu present. A Urbanitat i cortesia, publicada el 1979, posa de relleu la temàtica social. Després vingueren els quatre volums finals, en els quals destaca el tema de la mort. A Mandràgola (1980, Premi Nacional de la crítica i premi Crítica Serra d’Or), l’autor abandona una veu col·lectiva i n’adopta una de més individual i pròpia. En aquesta obra es consolida la mitologia llompartiana: Antònia, la infantesa perduda; Agnès, el principi i la fi; la Dama, la mort...
L’any 1981 aparegué La capella dels Dolors (premi Lletra d’Or 1982), on la fugida del temps esdevé una obsessió. Posteriorment, el 1990, sortí a la llum Jerusalem—obra en què destaquen els poemes en prosa, que ja havien aparegut a Mandràgola—, en la qual ressalta la idea de viatge, com un camí d’aprenentatge més important que la destinació final. Així, hom descobreix el desesper per entrar a Jerusalem i la por de no arribar al destí. Tot el llibre és un cant a la mort: a la mort personal, a la mort simbòlica, també a la mort dels familiars. El component tràgic que es respira en aquests versos contrasta amb el to del seu darrer poemari, Spiritual (1992), més vitalista, ja que sembla que és possible assolir la perdurabilitat a través de l’amor.
Llompart destacà, també, pels seus treballs de crítica i d’estudis literaris: Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1964), i altres treballs que aplegà a Retòrica i poètica (1982), i, pòstumament, a Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la Flama (1998). Així mateix impulsà l’obra d’escriptors més joves, sobretot de les Illes Balears, bé a través de la seva tasca d’editor, bé com a crític i prologuista en nombroses ocasions. A més, es dedicà a la traducció, amb títols com: Poesia galaico-portuguesa (1984) i Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), entre d’altres.
El 1982 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Alpera, Ll. (1992-1993)
- Bosch, M. del C. (1992-1993)
- Diversos autors (19914)
- Mas i Vives, J. (1983)
- Mas i Vives, J. (19911)
- Mas i Vives, J. (2003)
- Pons, M. (1998), p. 377-431
- Sala-Valldaura, J.M. (1992-1993)
- Sala-Valldaura, J.M. (1993)
- Salvador i Liern, V. (1992-1993)
- Seguí i Trobat, G. (1992-1993)
- Vergés, G. (1990).