Obra Cultural Balear

OCB (sigla)

Entitat fundada a Palma el 1962 per iniciativa de Francesc de B. Moll amb l’objectiu de defensar i fomentar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.

Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important. El primer president fou Miquel Forteza, sota el mandat del qual (1962-69) s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades. Des del 1968 l’entitat col·laborà en l’edició de la revista Lluc, fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris.

Climent Garau (1970-76) succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’entitat i de nombrosa participació. Durant el seu mandat s’inicià el naixement de delegacions locals: hom en creà a Menorca (que edità l’Enciclopèdia de Menorca i que després es convertí en Obra Cultural de Menorca), Formentera i en un bon nombre de pobles de Mallorca. La major part d’aquestes delegacions editen revistes locals (Premsa Forana) en català. El 1971 l’OCB es constituí legalment com a associació.

Josep M. Llompart fou el tercer president de l’entitat (1976-83) en el moment de la transició democràtica, en què l’OCB tingué un paper de gran transcendència per al reconeixement oficial de la llengua i la cultura catalanes a les Balears. Des del 1979 començà a funcionar com un grup autònom la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC), principal impulsora del moviment de les Escoles Mallorquines i de l’ensenyament en català. El setembre del 1979 organitzà les Festes Pompeu Fabra a Mallorca amb motiu del 750 aniversari de la reconquesta de Mallorca. El 1979 l’obra Cultural Balear va rebre el Premi d’Honor Jaume I i el 1985, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El 1983 Ignasi Ribas n’assumí la presidència, durant la qual s’impulsà l’associació Voltor, que fins el 2004 assumí la recepció de TV3 a les Illes Balears, a més d’altres actuacions per a la normalització de l’ús del català en els mitjans de comunicació. Entre altres activitats, l’OCB col·laborà estretament en la celebració a les Illes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). Aquest mateix any hom reformà els estatuts i al següent fou commemorat el XXVè aniversari de la seva fundació.

Des del gener del 1987 l’entitat publica la revista El Mirall i convoca els Premis 31 de Desembre per a guardonar les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes. A més, al llarg de tots aquests anys l’OCB ha editat nombroses monografies i treballs, ha dut a terme activitats pedagògiques, conferències, seminaris, exposicions, programes radiofònics, campanyes populars, homenatges, colònies d’estiu, intercanvis, etc., i tot tipus d’activitats culturals i actuacions reivindicatives i gestions favorables a la normalització lingüística, de les quals una de les més notables fou l’assoliment de la recepció de TV3 a les Illes Balears. Des de la meitat dels anys noranta ha convocat diverses mobilitzacions populars en suport de la llengua i la cultura.

El 1990, juntament amb Òmnium Cultural i Acció Popular del País Valencià, constituí Llull, nom que rep la Federació d’Entitats Culturals dels Països Catalans. Posteriorment ha impulsat la creació de Can Alcover - Espai Cultural, projecte que arrencà el 1970 i inaugurat el maig del 2008. Des d’aquest any l’edifici d’aquesta institució és també la seu de l’OBC.

Des del 1988, ha tingut com a presidents Miquel Alenyar (fins el 1990), Bartomeu Fiol (1990-92), Antoni Mir (1992-2004), Antoni Frau (2004-05), Jaume Mateu i Martí (2005-18), Josep de Luis i Ferrer (2018-22), Joan Miralles Plantalamor (2022-24) i des del febrer del 2024, Antoni Llabrés.