Josep Maria Millàs i Vallicrosa

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1897 — Barcelona, 1970)

Hebraista, filòleg i poeta.

Vida i obra

Estudià llengües semítiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1920 a la de Madrid, on exercí de catedràtic d’hebreu entre el 1925 i el 1932, any del seu trasllat a la de Barcelona. La seva abundant producció (36 llibres i 180 articles) s’ocupa, sobretot, del món musulmà i la seva relació amb la Catalunya medieval, de la història de la ciència àrab i les relacions amb la ciència europea medieval i de la producció literària dels jueus hispànics (Literatura hebraicoespañola, 1967). Publicà també treballs detemàtica lul·liana i relatius a les controvèrsies antijudaiques. Fou codirector de “Sefarad”, revista d’estudis hebraics del CSIC, i col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana, per a la qual traduí diversos llibres bíblics, entre els quals el Pentateuc (1928-29), en col·laboració amb Carles Cardó. Com a poeta, es donà a conèixer amb el llibre Amoroses (1929), que signà amb el pseudònim Pau de Selva i que se situa en una línia propera a la influència de Josep M. López-Picó.

Bibliografia
  1. Diversos autors (19702)
  2. Mas i Solench, J.M. (1998).
Vegeu bibliografia